El 25 de juliol farà 75 anys que començava la
batalla de l’Ebre, la més decisiva de la guerra civil. Va durar fins el
16 de novembre del 1938 i ningú no va comptar els morts. Un cop
guanyada, Franco va decidir llançar-se sobre Catalunya, i no encara
sobre l’objectiu culminant de Madrid. El govern republicà s’havia
traslladat en pes de València a Barcelona des de l’octubre del 1937 i la
voluntat de Franco era dur a terme una lenta guerra de desgast per tal
de dominar el territori també en termes polítics, ideològics, econòmics i
psicològics. La repressió posterior als combats havia de sotmetre la
població de cada zona ocupada, destruir les forces socials d’esquerra i
el moviment obrer, "netejar" mitjançant la purga política per apuntalar
el nou règim, el nou ordre.
En primer lloc va
preparar el terreny psicològic. El 5 d’abril del 1938 abolia per decret
del govern de Burgos l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la
República el 1932. Quatre dies més tard feia afusellar a Burgos el
polític democristià Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent de la
moderada i reduïda Unió Democràtica de Catalunya. En vigílies del Nadal
de 1938, mig milió de combatents es trobaven cara a cara al front
català, de la desembocadura de l’Ebre fins el Pirineu, encara que la
proporció fos descompensada. Es comptaven tres soldats franquistes per
cada dos republicans i els primers estaven més ben proveïts en armament,
queviures, relleus de refresc i moral de combat.
Guanyada la batalla de l’Ebre, el 15 de gener del 1939 l’exèrcit
franquista ocupava el nucli urbà i el port de Tarragona; el 26 de gener,
Barcelona; el 5 de febrer, Girona, i el 9 de febrer, la frontera amb
França. La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van
sorprendre el propi Franco, que va acorralar mig milió de fugitius
civils i militars a la ratlla fronterera. Fa 75 anys i era una altra
època. Avui la guerra econòmica es lliura d’una manera diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada