El preu de la monarquia

SALVADOS - La monarquía tenía un precio (5.2... per elterrat

DRET A DECIDIR........, QUÈ?

Dret a l’autodeterminació. Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

No podem oblidar que el primer govern que va començar a aplicar retallades socials de forma sistemàtica va ser el de CiU a Catalunya. Desprès, aprofitant les del govern de l’estat, han anat desviant el descontent popular per les seves mesures com si totes les retallades fossin culpa “de Madrid”.

A partir d’aquí, CIU s’ha tornat a instal·lar en el victimisme clàssic al que ens té històricament acostumats i, espolsant-se totes les culpes de la situació, planteja com a alternativa a la greu situació econòmica, política i social, la independència, o la “creació d’estructures d’estat”, com ara sembla que prefereixen descriure-ho.

En cap moment es qüestiona les mesures ja preses: la sortida de la crisi ha de beneficiar als de sempre, els sectors financers i industrials que en son els causants. El progressiu desmantellament de la sanitat i l’ensenyament públics a favor dels privats segueix el seu procés, com si fos una evolució natural. També la privatització d’empreses públiques i del patrimoni de la Generalitat fa el seu curs. 

Amb llàgrimes de cocodril lamenten la repercussió de les seves mesures en els sectors mes desafavorits de la població, mentre carreguen les culpes a “Madrid”, obviant el seu suport a les mesures imposades des del govern central.

Però quan tota la campanya mediàtico-política a l’entorn de la independència de Catalunya acaba amb el poc concret “dret a decidir” ens hem de fer LA PREGUNTA.

Dret a decidir ......, què? 

Des de l’esquerra i des del republicanisme sempre hem estat a favor del dret a l’autodeterminació, però entenent-lo amb tot el seu contingut: “el poble que decideix lliurement el seu futur”.

 

Aquest eufemisme del “dret a decidir” forma part de la estratègia de sempre de no definir-se, quedar en la ambigüitat de las paraules poc clares, i així modular el discurs en funció de les conveniències de cada moment de forma que aparenti una suposada coherència.

Però de la mateixa manera que quan parlen de “defensar Catalunya” parlen de la “seva” Catalunya, la dels poderosos, quan parlen del “dret a decidir” es refereixen a que decidim el que els hi convé a ells.

Per que no podem parlar de Catalunya com un ens amb un únic interès. Els interessos dels que dicten les polítiques que ens han dut a la actual situació de crisi, i que ara en pretenen sortir a costa de destruir el migrat esta de benestar que tenim, no son els mateixos dels que en patim les conseqüències. 

Tenim moltes mes coincidències amb les reivindicacions dels companys del SOC a Andalusia, dels manifestants de Madrid del 25S, dels de Navantia a El Ferrol i tants i tants d’altres arreu de l’estat, que no pas amb la burgesia financera catalana que dona suport a les polítiques del govern de CIU – amb el suport del PP, no ho oblidem-

No oblidem tampoc que, tan Macià com Companys, quan van proclamar la República Catalana ho van fer emmarca-la dins la República espanyola. 

 

I es que avui, com aleshores, la lluita no està entre Catalunya i Madrid, sinó entre el capitalisme, autòcton i forà, i les classes populars, que son les úniques víctimes de la crisi. 

Seguim creient que la reivindicació ha de ser pel dret a l’autodeterminació. De què ens serveix un “estat propi” en mans de la dreta catalana i aplicant les mateixes polítiques?

Hem de reivindicar una república federal que, sota la consigna de llibertat, igualtat i fraternitat, foragiti la monarquia imposada pel dictador, elimini la corrupció de tots els estaments institucionals i avanci cap una societat mes justa i igualitària. 

Associació de Terrassa per la Tercera República

 

Qui busca als nens perduts del franquisme?

Por Esther López Barceló y Alberto Garzón Espinosa

(publicado en eldiario.es)

Vivimos en un Estado que tolera la impunidad de crímenes de lesa humanidad entre sus muros de silencio. Los ciudadanos sufrimos impotentes cuando escuchamos las historias que conforman la criminal trata de robo de bebés que se produjo en España entre los años 40 y los años 90. Y, sin embargo, este Estado, a través de sus diferentes gobiernos, intenta hacernos creer que no puede hacer más que lo que hace: transmitir compasión y lástima.

Pero nosotros tenemos la obligación moral de denunciar que precisamente este Estado es responsable y cómplice, por su falta de voluntad política, de aquella trama creada y organizada por motivos ideológicos en pleno franquismo. Trama que continuó hasta los años 90 convertida en un oscuro negocio.

Es curioso. Este mismo Estado que se preocupa y legisla para arrebatar el derecho a decidir sobre su propio cuerpo a las mujeres, se despreocupa a su vez de aquellos bebés que les fueron arrebatados a miles y miles de familias. A veces incluso es peor, como cuando emite comunicados y notas de prensa de contenido ambiguo que generan vanas esperanzas entre las víctimas. Sin embargo, nunca concretan ni una solución real que permita, por ejemplo, la creación de un banco de ADN que sea la base angular en la posibilidad de reencuentro de las familias. Algo que ya existe en otros países como Argentina y Guatemala.

Cuando se aprueban iniciativas parlamentarias sobre esta cuestión, como por ejemplo ha sucedido recientemente en Les Corts del País Valenciá, el resultado final es una declaración vaga y ambigua en la que queda neutralizada la sustancia de la iniciativa. Además, también el PP votó en contra de la petición de una comisión de investigación sobre el tema. Precisamente por esa razón se explica que, a pesar del trámite institucional, meses después la única resolución concreta sobre el tema en el Diario Oficial de la Generalitat Valenciana corresponda a la aprobación de una partida económica destinada a la Casa Cuna Santa Isabel de Valencia, una entidad religiosa bajo sospecha de pertenecer a la trama. Para más inri dicha resolución se produjo el mismo día en que un juez admitía a trámite las denuncias de veinte víctimas de este lugar.

Sin duda no estamos ante un problema de inviabilidad técnica sino ante la falta de voluntad política para atreverse a desentrañar una madeja molesta y perversa que envuelve los apellidos de notables personajes de la actualidad y que, evidentemente, obligarían al Estado a “topar” frontalmente con la Iglesia. No olvidemos que ésta es responsable y propietaria de la mayoría de clínicas y hospitales en los que miles de niños y niñas nunca nacieron. Aprovechamos para contar aquí una historia de tantas miles. Un caso que hicimos también público, manteniendo el anonimato, en un reciente debate en Les Corts.

Corre el año 1966 en el País Valenciá cuando una mujer tiene un parto de mellizas en el Hospital Clínico de Valencia. Al día siguiente proporcionar mayor información le dicen que una de sus hijas ha fallecido. El hospital, generosamente, declara hacerse cargo del duro proceso consiguiente. Años más tarde la hija que sobrevive empieza a dudar de la versión oficial y comienza una investigación para tratar de atar cabos. Sin embargo, la joven se encuentra con que en el hospital no existe la historia clínica ni de su madre, ni de ella ni de su otra hermana supuestamente fallecida al nacer. De la misma forma tampoco en el registro civil se encuentra documentación de nacimiento. En ninguna parte queda constancia de aquel oscuro proceso, y sólo persiste la duda sobre lo que pudo haber sucedido realmente.

Es cierto que la Justicia actúa de oficio, pero en la mayoría de las ocasiones se archivan los casos por falta de documentación. Una documentación que, por norma ha sido falsificada, ocultada deliberadamente o directamente destruida. Sin embargo, esta documentación es fundamental para que la Justicia, a la que se deriva toda la responsabilidad, actúe. Pero las administraciones no hacen nada para garantizar que aparezca.

En nuestra opinión se debería legislar en favor de esclarecer estos casos y garantizar, gracias a ello, el derecho a saber de los adoptados irregulares. Y, además, el Estado debería actuar para evitar la opacidad que caracterizan a las organizaciones religiosas que gestionaron en su momento las clínicas sospechosas de realizar estas prácticas.

Desgraciadamente para la imagen de nuestro Estado, la mirada de estas víctimas se ha vuelto directamente hacia Argentina, donde la esperanza está depositada en la querella que prepara contra el Estado español una juez federal argentina por los crímenes contra la humanidad cometidos durante la dictadura franquista. Es lamentable que la Justicia, una vez más, haya que esperarla desde el extranjero, aunque a veces se sienten positivos precedentes como el de la Audiencia Provincial de Madrid que ha resuelto que el delito de robo de niños no prescribe. Pero desgraciadamente la situación general no hace sino dar la razón a aquellos que aseguran que lo dejaron todo, aquí en nuestro país, “atado y bien atado”.

¿Quién busca a los niños robados del franquismo y de los años posteriores a la transición? Las familias y las víctimas están en absoluta soledad porque el Estado español no es quien los busca ni quien ayuda a que se haga. Esperemos que la movilización social, que está poniendo en entredicho el llamado proceso de transición española, junto con la presión internacional puedan hacer que por fin se pueda pasar la página, con dignidad, de la reciente y negra historia de España. Nosotros seguiremos luchando para que así sea.

"El convidat", amb Neus Català

Monarquia o República?

Un recorregut pels arguments de dos models d'estat. Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l'estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable.

Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i "campechana" de Joan Carles I s'amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques?

Podeu veure aquest documental a la pàgina web:
http://www.tv3.cat/videos/3951590/Monarquia-o-republica

Samarretes Selecció Republicana

Si voleu una samarreta de la selecció republicana, la podeu aconseguir a través de la pàgina web:

www.camisetaseleccionrepublicana.es

Noves mobilitzacions socials a Catalunya

Manifestació en la Jornada Mundial pel Treball Digne

Diumenge 7 d'octubre de 2012, a les 11:30h, a Plaça Urquinaona amb Ronda Sant Pere (Barcelona)

La Jornada Mundial pel Treball Digne, organitzada per la Confederació Sindical Internacional (CSI), se celebra el 7 d’octubre cada any des del 2008. Enguany CCOO convoca a Barcelona una manifestació conjuntament amb UGT, USOC i la Plataforma Prou Retallades a Barcelona, el proper diumenge, dia 7, que començarà a les 11.30 del migdia a la Plaça Urquinaona, cruïlla amb Ronda de Sant Pere. Aquesta manifestació serà una de les moltes que estan convocades arreu de l’Estat. Amb la mobilització constant hem d’impedir que els treballadors i les treballadores continuem patint més atur, més retallades, menys protecció social, perquè està clar que s’ho volen carregar tot.

Més info aquí.

Acció Global 13-O BCN

13 d'octubre a les 18h a Plaça Catalunya

 

Un deute que ha estat generat per la banca i les empreses privades no ha de ser pagat pel poble. És un deute il·legítim.

El deute és un mecanisme d'extorsió i sotmetiment per acabar amb la sobirania dels estats i fer-los esclaus financers.

No volem que ens hipotequin el nostre futur, per això fem una crida a una manifestació global el 13 d'octubre a les 18h a Plaça Catalunya.

+ info aquí

 

Tenim Alternatives!

L'Associació de Terrassa per la Tercera República forma part de Tenim Alternatives! (plataforma de Terrassa en defensa dels drets socials). Aquí teniu el manifest de presentació:

TENIM ALTERNATIVES!

Plataforma ciutadana de Terrassa pels drets socials

La crisi ha desfet el mirall de què deixar als rics fer-se més rics anava en benefici de tota la societat perquè es generava una riquesa sense límits i tothom en rebia una part, la realitat és que un petita minoria s’ha fet extremadament rica i poderosa a costa dels drets de la immensa majoria i el preceptes neoliberals han fracassat de forma clamorosa.

Per entendre el per què dels nostres mals cal saber quins són els seus orígens. La versió neoliberal del capitalisme, que ha orientat les polítiques econòmiques en tot el món en els darrers decennis, ha eliminat els mecanismes de control públic sobre les activitats econòmiques i així s’han creat successives bombolles especulatives que han anant esclatant fins a desencadenar la crisi financera internacional en la que estem immersos. En el cas de l’Estat espanyol i de Catalunya s’ha afegit l’orientació de l’activitat econòmica cap a activitats altament especulatives, en sectors amb mà d’obra poc qualificada i amb baixos costos laborals: la destrucció d’ocupació ha estat intensa i molt ràpida des dels primers símptomes de la crisi.

Les darreres mesures presses pel govern central van en la mateixa línia de totes les que s’han anant aplicant des què va esclatar la crisi econòmica, la diferència és que venen a afegir-se a les anteriors i creix la intensitat dels sacrificis que es demanen, amb el que es fan més insuportables. Són mesures regressives que fan que el repartiment de la riquesa sigui més desigual, amb major concentració de la mateixa en el més rics i en perjudici de les classes populars.

Totes les decisions, també les del govern de la Generalitat, han anat a carregar les conseqüències de la crisi sobre els més dèbils i desafavorits, cap d’importancia ha exigit sacrificis als més poderosos, veritables responsables de la crisi, de la que s’estan beneficiant com es van beneficiar del període de creixement econòmic especulatiu.

Si aquest és l’origen de la crisi sembla evident que les receptes haurien de ser les contràries a les que han desencadenat el desastre, però els mateixos dogmes, vestits de ciència econòmica, i els mateixos interessos continuen dient què s’ha de fer, no per sortir de la crisi com volen fer creure a la ciutadania, sinó per continuar enriquint-se la mateixa exigua minoria amb el patiment de les classes populars i dels sector més febles de la població

Les decisions preses ens estan enfonsat cada vegada més en la crisi perquè enlloc de donar resposta a les seves causes reals són l’aplicació del dogma neoliberal. Moltes persones i entitats de les que signem aquest manifest aspirem legítimament a un model econòmic i social alternatiu al capitalisme, però no cal canvis tan profunds per trobar alternatives que si no s’apliquen és perquè no són del gust de la minoria que en aquest moments imposa les polítiques sense concorre a cap elecció i governi qui governi

• HI HA ALTERNATIVA en la reducció de la despesa pública no productiva, com la despesa militar, els nivells administratius que es dupliquen com les diputacions o la despesa sumptuària que encara es manté

• HI HA ALTERNATIVA en una reforma fiscal profunda que equilibri el pes de la tributació entre les rendes del treball i la fiscalitat aplicada a altres tipus de renda, incloent la fiscalitat sobre els moviments financers internacionals. Catalunya i l’estat espanyol tenen una pressió fiscal casi 10 punts inferior a la dels països dels nostre entorn, les rendes del treball tributen de forma similar i les del capital molt per sota.

• HI HA ALTERNATIVA en la lluita efectiva contra el frau fiscal, el gruix del qual el comenten les grans empreses, les menys perseguides en un país que compte amb unes ràtios d’inspectors d’hisenda molt inferior a les de França o Alemanya, per posar dos exemples. Cada euro invertit en lluita contra el frau genera 9 euros d’ingressos fiscals

• HI HA ALTERNATIVA en una reforma financera que garanteixi que el crèdit arribi a les empreses i les famílies. L’absència de crèdit és l’element que està estrangulant l’economia i les quantioses injeccions fetes al sistema financer no han modificat aquesta situació perquè s’han fet servir per altres coses, un banc públic podria garantir la finalitat que el sistema financer ha de tenir en el sistema econòmic

• HI HA ALTERNATIVA en el canvi del model productiu, amb activitats econòmiques basades en la formació i la qualificació i no en la precarietat laboral, en les que el producte i la seva qualitat siguin el factor de competitivitat i no la reducció dels costos laborals

• HI HA ALTERNATIVA en els jaciments d’ocupació vinculats al manteniment del medi ambient, en les energies renovables, en els serveis a les persones, en les fórmules cooperativistes i d’economia social

Tot i que els governs central i català compten amb la complicitat dels mitjans de comunicació de masses que controlen en la major part dels casos, cada vegada més persones individuals i més col·lectius d’origen molt divers s’adonen de la gran estafa que ens volen vendre com a crisi de la que tothom és culpable.

• PERQUÈ NO se surt de la crisi retallant despesa i debilitant encara més el creixement econòmic. Les seves receptes, a més d’injustes són inútils i perjudicials per a la recuperació econòmica.

• PERQUÈ NO és just carregar les conseqüències negatives sobre les persones més febles, aturats, malalts, pensionistes, famílies amb persones en situació de dependència, treballadors i treballadores per compte aliena o autònoms, el petit comerç, totes aquelles persones que estan patint que s’afavoreixi al poderós cada vegada que hi ha interessos enfrontats.

• PERQUÈ NO és de rebut el desmantellament de tot allò que es públic per facilitar fer negoci amb els serveis bàsics. La sanitat, l’ensenyament, l’atenció a les persones dependents, el sistema públic de pensions i tots els serveis públics garanteixen uns mínims de qualitat de vida que no poden dependre de la capacitat econòmica de les persones, són part important de l’activitat econòmica i garanteixen la cohesió social. La desqualificació permanent de les persones que hi treballen, funcionaris i personal laboral, és una expressió més de l’atac al que és públic

• PERQUÈ NO respon a cap criteri econòmic aprofitar la crisi per iniciar un procés de recentralització de l’estat, carregant sobre les comunitats autònomes el gruix de l’ajustament quan són les administracions responsables del major número de serveis social bàsics. En el cas de Catalunya això agreuja l’espoli fiscal provocat pel sistema de finançament i les polítiques d’inversions estatals fetes històricament.

El que veiem dia rere dia, doncs, és la continuïtat de les polítiques dutes fins ara, amb un menyspreu absolut cap a la ciutadania i un afebliment de la democràcia, les mesures que es prenen no formaven part de cap programa electoral, més aviat es deia tot el contrari, es silencia i es persegueix la discrepància cada vegada amb més desvergonyiment, els grups de pressió marquen l’agenda política i la ciutadania no es tinguda en compte.

Davant d’aquesta situació d’emergència econòmica, social i democràtica, diversos col·lectius, entitats i persones amb inquietud pel que estem veient, des de Terrassa hem decidit constituir-nos en la plataforma TENIM ALTERNATIVES!, amb l’objectiu de programar en l’àmbit local les accions de divulgació i protesta que considerem adients per superar aquesta situació, primer aturant l’ofensiva que està patint el conjunt de la societat i després reconquerint els nostres drets civils, socials i econòmics.

Els integrants d’aquesta plataforma ens comprometem en la defensa dels drets socials i democràtics de les persones, en especial de les més febles: aturades, pensionistes, immigrants, dependents... Sense perjudici de les iniciatives autònomes de cadascú i de la participació en mobilitzacions que vagin més enllà de l’àmbit local, considerem necessari el treball continu i coordinat en el conjunt de la ciutat per enfortir la capacitat de resposta col·lectiva de la seva ciutadania.

Terrassa, 28 de setembre de 2012.

 

Una plataforma ciutadana vol articular el clam social contra les retallades

Font: Terrassa Digital

Articular el clam social contra les retallades. Això és el que pretén una nova plataforma que acaba de néixer. S’anomena 'Tenim Alternatives!. Plataforma ciutadana de Terrassa pels drets socials' i agrupa els principals sindicats (CC.OO, UGT i CGT), els partits d’esquerra (PSC, ERC, ICV, EUiA, SI i la CUP), la FAVT, el Moviment del 15-M, Kaos en la red, Terrassa Respon i Associació de Terrassa per la 3a República. Tots ells volen lluitar junts per despertar la consciència ciutadana i recuperar els drets socials que s’han perdut d’ençà de l’esclat de la crisi.

Rafael Espinosa, portaveu de la Plataforma Tenim Alternatives, ha explicat que: “no queda cap altre més remei que fer un plantejament molt unitari, deixant de banda les legítimes diferències que puguem tenir, per fer front a una situació d’excepció i clarament agressiva contra els interessos de la immensa majoria de la població”.

Segons Pep Valenzuela, portaveu de la Plataforma Tenim Alternatives: “I plantegem que la plataforma no és només per fer un manifest, la plataforma no és només per fer la manifestació del 19 de juliol, si no per començar a organitzar la feina i preparar-nos a fer una lluita llarga”.

En el manifest signat per tots aquests col·lectius s’explica que la crisi és fruit del capitalisme neoliberal, que va créixer sense control públic a base de bombolles especulatives. Per a la plataforma, les polítiques de retallades, no són per sortir de la recessió si no per continuar enriquint a una minoria. L’alternativa al desmantellament de l’Estat del Benestar és combatre el frau fiscal i fer pagar als veritables culpables.

Totes aquestes entitats, unides, creuen que s’ha de guanyar una batalla, primer ideològica, i després la de la proximitat: acostant-se als barris, a les escoles, als instituts, als problemes reals de la gent. Preparen assemblees a les empreses i als barris i busquen un símbol que s’associï al descontentament de la població. Aquest emblema es penjaria als balcons i finestres com a mostra de rebuig a les polítiques que liquiden drets socials i laborals.

Llamamiento a un II Encuentro Estatal Republicano

El pasado 21 de Enero de 2012 más de cuarenta organizaciones de carácter republicano nos reunimos en Madrid en un I Encuentro de ámbito estatal con el fin de articular una convergencia conducente a recuperar la legalidad republicana usurpada por el franquismo, olvidada por mucho tiempo, y por una República federal, laica, participativa y solidaria, respetuosa con el derecho de autodeterminación. Como conclusión de dicho Encuentro se fijaron unos planes de acción y se eligió una Junta Estatal Republicana (JER) que ha venido trabajando durante este tiempo por estos objetivos.

Esta JER, y el conjunto de organizaciones que la conforman, no pretende ser una organización republicana más, ni un medio a favor de ninguna opción política en particular, tampoco en contra, sino un instrumento que permita visibilizar y hacer posible de manera más efectiva la concreción de la alternativa republicana para nuestro país. Para ello ofrecemos nuestro compromiso en procurar iniciativas y propuestas que sumen y coordinen el común de las voluntades colectivas, sin menoscabo de la soberanía de sus componentes y del tejido republicano existente.

Todo está conectado. La ilegalidad del golpe de estado que se dio contra la II República, la ilegitimidad de origen de esta monarquía borbónica, la impunidad del franquismo, la corrupción generalizada, la negación de la participación de la ciudadanía, las desigualdades sociales, etc. Son elementos inherentes a los déficit de esta democracia de baja intensidad insertada en un sistema injusto e insolidario, con una economía expoliadora de lo público en beneficio de los intereses privados de una minoría.

Por otra parte, la crisis de este sistema, y su reconfiguración, es la excusa utilizada para atacar los derechos sociales y laborales de la ciudadanía y minar las libertades democráticas. Ello no hace sino poner de manifiesto que no se trata de una situación puntual, ni de unas duras medidas de recortes de tipo temporal, hasta que la tormenta escampe, porque, dicen, después todo volverá a su cauce. No, eso no es así, sino un engaño, ya que se trata de medidas que vienen para quedarse. Porque este sistema injusto y voraz no entiende sino de cómo mantenerse a costa de la miseria y precariedad en las personas y los pueblos, el deterioro del medio ambiente, la insolidaridad, desigualdad, injusticias, etc. Es toda una estafa, un expolio, a denunciar y combatir.

Por ello, aunque la principal prioridad en la agenda de las fuerzas políticas y sociales de la izquierda transformadora sea la de confrontar contra este ataque brutal a los derechos conquistados, este esfuerzo es insuficiente si de forma simultánea no se cuestiona y plantea como urgente un cambio en el modelo de sociedad. Un nuevo modelo de estado, donde la justicia, libertad, igualdad y democracia sean su principal razón de ser. Y eso, en términos de nuestro país se llama República. Porque todo está conectado. Porque la República no es una opción partidaria ni sectorial sino transversal y global, en positivo e ilusionante, que permite establecer un marco general de convivencia con contenidos sociales, éticos y democráticos claramente superiores a los del sistema actual, al neoliberalismo y a los de la monarquía.

Es por eso que las organizaciones que forman parte de la JER creemos necesario “republicanizar” el conflicto social y sus reivindicaciones para crear una amplia “marea tricolor” que posibilite la alternativa que sólo la República puede ofrecer.

Hacer posible estos objetivos requiere de la más amplia acumulación de voluntades e iniciativas con aquellas organizaciones, colectivos, instituciones y personas a título individual que estén a favor de la República en el marco de los planteamientos mencionados, siendo esa la razón principal por la que la JER llamamos a un II ENCUENTRO ESTATAL REPUBLICANO que permita ampliar la participación y líneas de actuación acordadas en el I Encuentro, en una convocatoria abierta donde avanzar sobre los siguientes puntos:

- Ampliar la composición de la JER y su articulación funcional.
- Concretar los elementos programáticos básicos de la alternativa.
- Definir las características del Proceso Constituyente por la República.
- Acordar las acciones e iniciativas para impulsar este Proceso.

Desde la JER llamamos a participar en este II Encuentro a celebrar a primeros de 2013, en fecha y lugar que se anunciará con tiempo.

Madrid, 22 de Septiembre de 2012

Firman este llamamiento las organizaciones que componen la JER:

Partido Comunista de España (PCE), Izquierda Republicana (IR), Unidad Cívica por la República (UCR), Plataforma de Ciudadanos por la República (CxR), Movimiento por la Tercera República (mp3-Aragón), Unidad Cívica Navarra por la República, Red de Municipios por la Tercera República, Gane la Tercera, Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).

Contacto con la JER: juntaestatalrepublicana@gmail.com

Junta Estatal Republicana (JER)