Terrassa més republicana que mai!

Actes a Terrassa per la República

El 14 d’abril de 1.931 es proclamà la II República, una República de treballadors i treballadores de tota classe, que s’organitzaren en règim de Llibertat i de Justícia, tal i com es va expressar posteriorment a la Constitució aprovada per les Corts, el 9 de desembre del mateix any.

L’adveniment de la República va suposar la construcció d’un estat democràtic amb ferms valors socials. Els objectius residien en dur a terme rellevants reformes per conduir l’Estat espanyol cap a un sistema socioeconòmic més just. Això ho realitzaren amb la Constitució, eina fonamental amb la que es va poder instaurar un estat on el poder emanava del poble, amb unes Corts Generals monocamerals i on l’estat s’autodefinia laic produint-se així la separació Església-estat. Una Constitució molt avançada en drets i llibertats per al període en el qual s’inscriu, deixant democràticament en evidència a l’actual llei d’organització de l’Estat.

La República trencà amb l’herència de la Restauració borbònica a través de la reforma militar, reduint efectius, tancant acadèmies i minorant els desproporcionats pressupostos pertanyents al Ministeri de Guerra. Acabaren amb el poder fàctic de l’església eliminant els sous públics als eclesiàstics, clausuraren edificis religiosos, van reconèixer el matrimoni civil i el divorci i posaren fi al monopoli educatiu que posseïen fins al moment. Es van crear 7.000 escoles, contractaren un notable nombre de professors i van incrementar el salari als docents. Com a causa de l’elevat grau de analfabetisme, es van realitzar les anomenades “missions” pedagògiques, de gran estima popular.

Decretaren la jornada laboral de 8 hores diàries per als treballadors i treballadores tant del camp com de la indústria, aquest va ser un dels fets que va posar de manifest com el moviment obrer va recuperar part del seu protagonisme perdut per la repressió anterior. Va ser una època d’auge sindical i d’aquesta organització sortiren les reivindicacions laborals. Es va aprovar la llei de Contractes de Treball on es regulaven els convenis col·lectius, també apareixia el dret a vacances pagades i es protegia el dret a vaga.

No menys important va ser la reforma agrària, que va facilitar l’accés de la propietat de la terra per a la petita pagesia. Es va lluitar per assolir l’equitat entre sexes mitjançant el dret a vot femení, despenalitzant l’avortament induït a l’Estat Espanyol i legalitzant-lo a Catalunya.

Va ser a la República on, per primer cop, es va proposar una solució a l’articulació de les diferents nacions i regions que componien el territori, manifestant el caràcter plurinacional i aprovant els Estatuts d’autonomia de Catalunya i Euskadi.

Durant l’etapa republicana, Catalunya aconseguí institucions pròpies i es convertí en una regió autònoma gràcies a l’Estatut de Núria amb el qual la Generalitat es constituïa d’un Parlament, un Consell Executiu i un President. Es posà en vigor una nova estructura político-administrativa amb 38 comarques i es decretà la llei de Contractes de Cultiu, per tal de crear una major protecció a qui explotava les terres.

La República, sempre referent de fraternitat, justícia i solidaritat, va poder agrupar a republicans, independentistes, anarquistes, socialistes i comunistes, i el 16 de febrer de 1.936 van conquerir la major victòria de les classes popular, la unitat de l’heterogènia esquerra.

Per això les entitats, partits polítics i sindicats d’esquerres de la ciutat de Terrassa condemnem el cop d’Estat feixista del 18 de juliol de 1.936 i ens sentim hereves del gran patrimoni social i cultural que van deixar les lluitadores i els lluitadors que donaren la seva vida per la democràcia, la llibertat, la justícia, la laïcitat, la igualtat i el progrés social.

Amb el cop d’estat feixista es perseguí a tota persona que estigués relacionada amb la República o que, solament, compartís una ideologia progressista. Al llarg de gairebé quatre dècades el poble patí una cruenta dictadura, però la maquinària franquista no tenia suficient i lluità per molt més, per romandre al poder després de la mort del tirà. L’estratègia per assolir-ho es forjà al 1.969, quan es va nomenar Joan Carles de Borbó, successor de Franco a títol de Rei, quan aquest morís.

Amb la mort del dictador, Joan Carles de Borbó, per decisió del dèspota Francisco Franco i els seus sequaços, es convertí en Rei d’Espanya, qui mai ha jurat ni promès la Constitució de 1.978, ja que anteriorment sí ho havia fet als principis del Movimiento Nacional que regien el règim franquista. Per tant, en aquella Constitució, s’imposà una successió hereditària entre els Caps d’Estat als que se’ls atorga el comandament de les Forces Armades, poden sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals, fins i tot poden infligir la designació del President de Govern. Totes aquestes atribucions queden recollides a l’article número 62 de la Constitució.

Des de la Comissió 14 d’abril, creiem que la monarquia és un sistema antidemocràtic perquè la successió de Caps d’Estat s’hauria de dur a terme mitjançant eleccions per sufragi universal on tot ciutadà i ciutadana pogués votar i ser votat i no rebre el càrrec per privilegis de sang.

La monarquia espanyola destaca per protagonitzar nombrosos casos de corrupció. L’aflorament públic de la cacera a Botswana del Rei i els “negocis” del seu gendre, Iñaki Urdangarín ho evidencien, tot i que no és cosa, únicament, de la Casa Reial actual, els afers econòmics que tenia a diverses empreses, Alfons XIII (avi del Rei en funcions) ho demostra.

A la Comissió 14 d’abril, lluitem per un projecte republicà, ampli i solidari, on es defensin els drets laborals i socials i s’avanci en aquesta direcció per incrementar-los. Protegir als treballadors i treballadores, als pacients i a les classes populars en la cerca d’una societat més justa i solidària, és la base del nostre propòsit de futur.

Creiem en la política com a eina per a construir millores socials i econòmiques i no com a trampolí per a una futura vida de guanys en empreses privades. Creiem necessari establir una limitació de càrrecs públics per contribuir a reforçar la salut democràtica.

Defensem del dret d’autodeterminació dels pobles; hem de poder decidir la relació que Catalunya ha de tenir el dret amb l’Estat espanyol, així com també el model d’educació volem, quin model de sanitat volem... Volem decidir-ho tot. Volem un sistema democràtic on la ciutadania pugui exercir un paper actiu en la construcció nacional. Volem una societat més justa i igualitària no subjecta als designis dels mercats ni la Troika sinó sobirana de la seva ciutadania.

Lluitem per a una llei de memòria històrica que serveixi per dignificar el nostre passat, demanar justícia per aquells que la mereixen i no la varen tindre i així desenvolupar en profunditat la nostra democràcia.

Per totes aquestes raons, les entitats d’esquerres de Terrassa realitzem una crida a la mobilització de la ciutadania per fer del 14 d’abril una data de reivindicació dels valors republicans, de la democràcia, de la justícia i de la llibertat.

No ens resignem i seguirem treballant per a que la República sigui la nostra forma de govern.

Com va dir el President Companys:

“Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.”

Visca el 14 d’abril! Visca la República!

-----------------

Les restes del franquisme a Terrassa

Des de la Comissió 14 d’abril reclamem a l’Ajuntament la revisió del nomenclàtor de la ciutat. De la mateixa manera que s’ha retirar el carrer en honor a Salvador Gros, membre de la División Azul, reclamem que es faci el mateix amb la resta de criminals feixistes homenatjats encara, a dia d’avui, a Terrassa. No pot ser que en una ciutat democràtica del segle XX, encara es reti homenatge, en forma de carrers, passejos o avingudes a personatges que van tenir una estreta col·laboració amb la dictadura i defensaren mètodes repressius contra les classes treballadores d’aquest país.

Especialment voldríem fer referència als següents personatges:

Alfonso Sala: Diputat a les Corts espanyoles, cacic de la comarca, col·laborador amb Primo de Rivera, braç executor del desmantellament de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals homes de confiança de Franco a Catalunya.
Alguns diuen que la seva tasca a les corts va permetre l’avenç de la industrialització a Terrassa. No diuen però, que aquesta industrialització va venir acompanyada del treball semi-esclau dels obrers i obreres terrassencs i terrassenques. Amb treball infantil, unes condicions laborals pèssimes i la privació de drets obrers fonamentals com el dret a la vaga. Cal recordar també, el seu suport explícit i incondicional a l’alçament militar-feixista del 18 de juliol de 1936 i els seus continuats escrits, des de Sevilla, a favor de la marginació de la llengua i la cultura catalanes.

Josep Tapiolas: Com a cap del Requetè carlista a la ciutat, fou un dels principals conspiradors a Terrassa contra la República democràtica. Just després de les eleccions del 16 de febrer, començà preparar, juntament amb altres membres de l’extrema dreta local, el cop d’Estat del 18 de juliol. Quan arribà aquest dia, partí cap a Barcelona per sumar-se a la sublevació armada dels militars. Hom atribueix les seves obres de beneficència social per atribuir-li un carrer, però terrassa no pot honorar a un dels principals braços executors del l’alçament criminal-feixista de 1936.

Eugeni d’Ors: Inicialment vinculat al catalanisme conservador, més tard en renegà. Fou col·laborador a amb el règim Franquista des del primer dia, jerarca de Falange i Jefe Nacional de Bellas Artes.

A part d’aquests franquistes de primera fila, també n’hi ha d’altres, que si bé van ser menys importants, la seva vinculació directa amb la dictadura fou real i efectiva. És el cas de: Josep Maria Palau (regidor franquista) i Simeó Garcia (alcalde franquista de Les Fonts)