divendres, 31 de maig del 2013

Manifest del grup de treball 'Exili, Deportació i Holocaust'

Font: Memorial Democràtic

El grup de treball "Exili, deportació i Holocaust"(1) impulsat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, davant les recents declaracions d’alguns líders polítics i d’alguns mitjans de comunicació, en què frivolitzen i banalitzen el nazisme, posa de MANIFEST els punts següents:

  • Comparar les polítiques del Govern de Catalunya -les lingüístiques i culturals-, o determinats moviments socials amb el nazisme denota un clar desconeixement del que va ser, va significar i va provocar aquesta ideologia, a més d’un ús clarament ofensiu.
  • El nacionalsocialisme fou un règim intrínsecament criminal que assassinà milions de persones dins i fora dels camps d’extermini. Qualsevol comparació que es faci entre  formacions polítiques democràtiques actuals, i els seus representants, i el nacionalsocialisme és historiogràficament i èticament rebutjable, i políticament perillosa.
  • Lamentem profundament el menyspreu que amb aquestes equiparacions es fa a totes les víctimes del règim nacionalsocialista. 
  • Lamentem, també, la banalització que aquest ús del llenguatge es promou des de moviments d’extrema dreta, que actualment amenacen la convivència en diversos països d’Europa.
  • Aquests episodis ens reafirmen en la necessitat de reforçar la tasca que ja s’està fent en els centres escolars d’arreu de Catalunya d’estudi i anàlisi dels totalitarismes, per tal que les noves generacions puguin exercir la seva condició de ciutadans i ciutadanes en la defensa dels valors democràtics, el respecte pels drets humans i la preservació de la memòria democràtica.
  • Instem, doncs, a no fer un ús frívol del nazisme en el llenguatge polític i periodístic, i a respectar, així, la memòria de les víctimes del nazisme dins i fora de Catalunya.
  • Instem a aprofundir en el coneixement del nazisme per poder identificar els moviments de caire racista, xenòfob i neonazi existents avui dia arreu d'Europa.
  • L’educació i la memòria són els millors antídots per a la prevenció del racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme, com també per evitar que es banalitzi el nazisme. És en aquest punt on pren major significació la necessitat de preservar i potenciar les polítiques públiques de memòria que es despleguen des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 22 de maig de 2013

(1) El grup de treball “Exili, deportació i Holocaust” es va constituir l’any 2012. Ha estat impulsat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Està format per investigadors i investigadores i docents i es dedica a promoure el coneixement i l'ensenyament a Catalunya de l’exili, la deportació als camps de concentració i extermini, i l’Holocaust, per tal de lluitar contra el desconeixement en aquests temes i formar ciutadans i ciutadanes conscients dels valors democràtics.
Per contactar amb el grup, us podeu adreçar al correu: grupdetreballedh@gmail.com
 

Més notícies sobre memòria històrica...

RETORNO DEL DIPLOMA ENTREGADO A A.D.A.R. EN EL ACTO HOMENAJE A LA GUARDIA CIVIL (Barcelona-11/05/2013)

En referencia al acto homenaje a la Guardia Civil llevado a cabo el pasado 11 de mayo en la localidad de Sant Andreu de la Barca, la Asociación de Aviadores de la República quiere expresar su malestar por la instrumentalización que se está haciendo de su nombre en relación al desgraciado y mediático tema de la entrega de un Diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul.

A.D.A.R. es una asociación apolítica que defiende la memoria de aquellos pilotos que lucharon por la libertad y la democracia de este país, pero no puede permitir que se utilice su nombre para excusar el reconocimiento a una organización de las características de la División Azul.

Por lo anteriormente expuesto, y tras haberse reunido la Junta Directiva de la asociación y asociados, se decidió por mayoría de votos retornar el diploma entregado a nuestra asociación a la Federación de Asociaciones Cívico-Militares de Cataluña.

El diploma fue devuelto el pasado martes 28 de mayo a un miembro de la organización del acto y así queremos hacerlo constar para información de nuestros asociados y seguidores en general.

--------------------------------------------------

Tots els detalls sobre les condicions de vida i treball en la Guerra Civil

Font: La Torre del Palau 

Aquest dimarts es va presentar a l'Ateneu Terrassenc el llibre " Vivir en guerra, zona leal a la República (1936-1939) ". L'acte va anar a càrrec dels investigadors Joan Serrallonga, Just Casas i Manel Santirso.

Aquest llibre és un recopilatori de la recerca més recent sobre la zona lleial a la República durant la Guerra Civil (1936-1939) que s’ha centrat sobretot –encara que no únicament– en l’extens front bèl·lic o les seves proximitats, en detriment de la necessària anàlisi de la reraguarda. Els historiadors van veure que la fins aleshores recerca d'aquest període havia deixat parcialment a les fosques un binomi que els semblava fonamental: guerra i societat.

Amb la documentació aportada i amb l’experiència de recerca de l’equip del projecte, s'ha pogut establir un model comparatiu de les condicions de vida i de treball i la conflictivitat en cadascuna de les zones de la rereguarda republicana, així com la dinàmica i organització militar de l'exèrcit popular de la República, en especial a allò que es refereix a la subsistència de la tropa i les seves condicions materials. De tot aquesta feinada, ha sorgit el llibre que Serrallonga, Casas i Santirso van presentar aquesta setmana a Terrassa.

----------------------------------------------------

Jordi Ballart proposa que es canviï el nom al carrer Salvador Gros

Font: Canal Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, plantejarà a la Comissió del Nomenclàtor la retirada del nom del carrer de Salvador Gros, un voluntari terrassenc de la División Azul mort en combat. Tot i que la Comissió ja va valorar aquest tema mesos enrere i va emetre un informe que en principi no instava a canviar-lo, Ballart ha demanat a aquest òrgan que torni a considerar la seva retirada en la seva propera sessió. També proposa buscar el consens amb els veïns i la comissió per valorar un nou nom per aquest carrer.

El carrer de Salvador Gros és un vial de 79 metres de llarg ubicat al barri de La Cogullada, entre l’avinguda de Joaquim de Sagrera i el carrer de Francesc Layret. La seva denominació data de l’època franquista, quan el consistori d’aleshores va voler homenatjar aquest terrassenc mort al front rus durant la Segona Guerra Mundial. A la placa identificativa del carrer es pot llegir “Salvador Gros i Florido (Terrassa 1914 - Front de l’Est (Rússia), 1943. Voluntari terrassenc de la División Azul”. Gros va rebre a títol pòstum la medalla d’or d’excombatent.

La División Azul va ser un cos de voluntaris que l’Estat Espanyol va enviar a combatre amb l’exèrcit nazi durant la segona guerra mundial. Va participar al setge de Leningrad i a la batalla de Volkhov, entre altres. Més de 45.000 espanyols hi van participar, entre els quals hi havia 15 terrassencs.

La Comissió del Nomenclàtor de Vies Públiques de Terrassa és un òrgan assessor, de caràcter consultiu, que elabora propostes per a la denominació dels nous vials de la ciutat i, si escau, la modificació dels ja existents. Està constituïda per representants de tots els grups polítics municipals, tècnics de diverses àrees municipals i altres persones vinculades a la toponímia, l’onomàstica, la llengua, la geografia i la història de la ciutat.

 

dimarts, 28 de maig del 2013

8è Cicle de Cinema Republicà de Terrassa


Trencant silencis!

Enguany és el 8è cicle de cinema documental republicà que l’Associació de Terrassa per la Tercera República, en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa, porta a terme amb l’objectiu de divulgar part de la nostra història recent que ha estat en el millor dels casos silenciada i en el pitjor manipulada. L’intent de contestar dialècticament a través del cinema al revisionisme històric o a la història oficialista ens ha portat a abordar una temàtica concreta al llarg d’aquets anys. Així hem dedicat cicles a les brigades internacionals, els camps de concentració, la repressió a les dones, la resistència dels maquis...

Aquest any no centrarem el cicle en cap tema concret, volem altra vegada “ Trencar el Silenci”. Silenci que novament, després d’una etapa on semblava que aquest país avançava en el camí del reconeixement internacionals dels crims de lesa humanitat, s’està imposant de forma “facistera”. 

És per això que volem recolzar la lluita titànica de persones individuals, protagonistes, directors o directores, productors, familiars, en definitiva, la lluita de la societat civil que no es dóna per vençuda malgrat les dificultats. 

Aquests tres documentals tenen en comú el no donar-se per vençuts, el trencar el silenci, el reclamar veritat, justícia i reparació. Tots ells de l’última fornada i dos d’ells d’estrena a Catalunya.

ICV-EUiA, contra la División Azul


Els ecosocialistes demanen una condemna del ple als homenatges fets als combatents falangistes i eliminar la seva presència dels carrers.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA  i el seu portaveu, Manel Pérez, a la reunió de la junta de Portaveus de l’Ajuntament que s’ha celebrat aquest matí han presentat tres propostes pel proper ple de dijous.
 
Una és en relació al suport a les polítiques contra l’homofòbia , una de suport a la negociació col·lectiva i al manteniment dels convenis col·lectius que podrien eliminar-se segons la reforma laboral precaritzant milers de treballadors i treballadores de diferents sectors i una proposta de condemna als homenatges a la División Azul fets per la delegada del govern a Catalunya i avalats pel ministre d’Interior.

ICV-EUiA emplaça a la Comissió de Nomenclàtor per tal que inicïi els tràmits necessaris per poder eliminar a Terrassa qualsevol referència a persones o fets vinculats amb la División Azul franquista en carrers o espais públics de la ciutat, una clara referència al carrer de Salvador Gros de La Cogullada, que La Torre ja ha denunciat .


Text de la moció:

PROPOSTA D’ACORD DE LA JUNTA DE PORTAVEUS EN RELACIÓ ALS HOMENATGES A LA DIVISION AZUL

El passat dia 11 de maig, a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, la Delegada del Govern de l’estat a Catalunya va condecorar a un representant de la Hermandad Nacional de Veteranos de la División Azul, una unitat organitzada per la dictadura franquista per ajudar al règim nazi d’Adolf Hitler. Aquest fet seria insòlit i impossible a qualsevol país europeu i esdevé una vergonya per a la institució que l’ha protagonitzat. A més, l’explicació oficial donada, basada en recordar que també es va condecorar a una representació de l’Associació d’Aviadors de la República constitueix una argumentació inacceptable i insultant ja que equipara als defensors de la legalitat republicana contra un cop d’estat feixista amb els que varen ajudar amb les armes a un dels pitjors règims que mai han existit: el nazisme.

És per això que la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa pren l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Condemnar qualsevol tipus d’homenatge a grups o unitats vinculades al franquisme o al nazisme, com a impropi d’una societat democràtica, i en concret rebutjar l’homenatge retut el dia 11 de maig a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, a la Hermandad Nacional de Veteranos de la División Azul.

Segon.- Rebutjar les explicacions oficials que intentaven equiparar a l’Associació d’Aviadors de la República, que varen defensar la legalitat i la democràcia, amb una unitat que va ajudar al règim nazi d’Adolf Hitler.

Tercer.- Demanar la dimissió o el cessament immediat de la Delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, per participar en un homenatge a una unitat organitzada per la dictadura franquista amb la finalitat de donar suport militar al règim nazi d’Adolf Hitler.

Quart.- Emplaçar a la Comissió de Nomenclàtor per tal que inicïi els tràmits necessaris per poder eliminar a Terrassa qualsevol referència a persones o fets vinculats amb la División Azul franquista en carrers o espais públics de la nostra ciutat.

Terrassa, 24 de maig de 2013

Las mujeres no olvidamos

Acto de Memoria Histórica en homenaje a las mujeres represaliadas bajo el mandato del general Queipo de Llano durante la represión franquista, celebrado en el barrio de la Macarena de Sevilla, el 24 de Mayo de 2013. Este criminal de guerra se encuentra enterrado en la Basílica de la Macarena, de la que es Hermano Mayor Honorífico.

Asociaciones por la memoria histórica impulsan la Plataforma Comisión de la Verdad

Font: Público
  
Los promotores quieren que éste sea el primer paso para que se constituya una auténtica comisión, con las competencias que reconoce Naciones Unidas, para la investigación de los crímenes del franquismo y la reparación a las víctimas de la dictadura.

Cuando la Ley de la Memoria Histórica es también ya un recuerdo del pasado, las asociaciones de víctimas del franquismo y por la recuperación del legado de aquéllos que lucharon y murieron defendiendo la democracia frente al franquismo creen que ha llegado el momento de que en España se construya una auténtica comisión de la verdad, tal y como han existido en otros países que han sufrido dictaduras que han cometido delitos de lesa humanidad, imprescriptibles según la propia ONU. Y para dar el primer paso, se ha conformado la Plataforma Comisión de la Verdad, que se presenta este domingo a partir de las 11.30 horas en el auditorio Marcelino Camacho, en la sede de Comisiones Obreras de Madrid.

"Aquí no están dispuestos a investigar. El organismo de derechos humanos de Naciones Unidas instó al gobierno español a crear una comisión y no se le hizo caso. Y por eso hemos emprendido esta iniciativa" ha explicado en rueda de prensa este viernes la jurista y activista pro derechos humanos Cristina Almeida. Y ha recordado los hechos que han tenido lugar esta misma semana y que demuestran que "en este país no se quiere olvidar, se quiere olvidar sólo a las víctimas". Este martes todos los grupos parlamentarios menos UPyD y el PP apoyaron la Proposición de Ley de Izquierda Plural para recordar a las víctimas de la dictadura el 18 de julio. Gracias a la mayoría absoluta conservadora, no habrá día oficial para recordarlas.

Además, la delegada de Gobierno de Catalunya, Llanos de Luna, participó en un acto público de homenaje a la Divisón Azul , los voluntarios que partieron de España para combatir junto al Ejército nazi en la Segunda Guerra Mundial. Todos los partidos menos el PP y Ciutadans coincidieron en considerar el hecho un "atentado contra la memoria democrática".

Cristina Almeida: "La ONU instó al gobierno español a crear una comisión de la verdad y no se le hizo caso".
Naciones Unidas describe las comisiones de la verdad como "organismos oficiales, temporales y de constatación de hechos que no tiene carácter judicial y se ocupan de investigar abusos de los derechos humanos o el derecho internacional humanitario que se hayan cometido a lo largo de varios años". De esta forma, el derecho de las víctimas a saber la verdad sobre abusos cometidos en el pasado está garantizado por los organismos internacionales de Derechos Humanos, Cortes regionales y tribunales nacionales. Este instrumento es el que permite a miles de víctimas atender las causas y las consecuencias de estos crímenes.

El acto público servirá para presentar los objetivos de la Plataforma, en la que se han integrado ya más de 40 asociaciones de memoria histórica y distintas personalidades. A él están invitadas víctimas, asociaciones de memoria histórica, juristas, defensores de los derechos humanos, periodistas y personajes del mundo de la cultural. Abogados como la propia Cristina Almeida, Federico Mayor Zaragoza, Araceli Manjón y Jorge Rodríguez hablarán de la necesidad de esta comisión en España. Además, el director de Público, Carlos Enrique Bayo, también intervendrá por el compromiso que ha demostrado este diario a través de la sección Memoria Pública.

"Estamos jugando con enemigos muy peligrosos"

"En España había redes criminales conectadas entre sí interterritorialmente que se dedicaban al tráfico de niños bajo pedido. Esto está documentado y es responsabilidad estatal". Así lo ha afirmado el sociólogo Francisco González Tena en nombre de las asociaciones de niños robados durante la dictadura.

"La Iglesia y el Estado están colaborando para obstruir todas las vías" Y ha recordado que en España puede haber 300.000 ciudadanos sin un carnet de identidad acreditado de forma biológicamente correcta. "Esto es una bomba de relojería, tanto desde la parte patrimonial, la parte clínica y la parte emocional de la persona". Pero en frente afirman tener a "enemigos muy peligrosos": "La Iglesia y el Estado están colaborando para obstruir todas las vías".

A este respecto, María Teresa Melgar, también perteneciente a este colectivo, ha querido dejar claro que el drama de los niños robados "comenzó como un arma de represión franquista arrebatando los hijos a las familias republicanas para que fueran educados en familias adictas al régimen".

"Cumplo 95 años y aquí sigo luchando"

Concha Carretero, veterana militante de las JSU y compañera de cárcel de las Trece Rosas en 1939, también ha acudido a la rueda de prensa para mostrar su apoyo a la Plataforma.

"Yo empecé a luchar por los derechos de los trabajadores con 14 años. Hemos conseguido algunos, aunque ha costado muchas vidas y muchos años de juventud perdidos en los penales. Y ahora me da pena ver que todo aquello se ha ido al garete por falta de lucha. Y es lo que a mí me gustaría, seguir luchando para recuperar todo lo que se ha perdido. Nos costó mucho trabajo y sufrimiento conseguirlo. No a mí, que estoy aquí, pero a todos los que se fueron, que son muchísimos. Y no los podemos olvidar. Con 95 años que hago, sigo aquí luchando por la vida. Viviendo y luchando por la verdad. Porque lo que estoy viendo es muy doloroso".

dilluns, 27 de maig del 2013

Sortida a la Maternitat d'Elna

Desde la Associació de Terrassa per la IIIª República informamos a socios y simpatizantes que el sábado 15 de junio organizamos una jornada de salida a la Maternidad de Elna, en la Catalunya Nord ( al sud de Francia).  El objetivo es conocer los hechos históricos que tuvieron allí lugar de 1939 a 1944 aproximadamente, en que una enfermera suiza organizó una matenidad  para atender a las mujeres republicanas embarazadas, que estaban acinadas en los campos de concentración franceses donde el país vecino recluyó a los/as exiliados españoles que huían de la persecución franquista tras la guerra. Además, podremos asistir a la presentación del cómic EXILI, que ha hecho nuestra asociación y que ya conoceis la mayoría. 

Saldremos  de Terrassa a las 8 de la mañana para llegar a Elna sobre las 10:30. La llegada a Terrassa por la tarde será alrededor de las 20:30.

Ese día será de puertas abiertas, con lo cual no se pagará la entrada.

El programa aproximado (puede haber algún cambio aún) que nos ha pasado el ayuntamiento de la localidad francesa es el siguiente:

11h inauguració de la diada
Homenatge a Elisabeth - parlaments - presentació del còmic) CÓMIC EXILI DE L'ASS DE TERRASSA PER LA IIIª REPÚBLICA - petita recreació musical (Cello)
[a aquesta part l'hi hem de donar un ordre]
Aperitiu ofert per l'ajuntament
12h30/13h dinar en el jardí de la Maternitat
Organitzem un dinar amb paella. 15 euros tot inclós. Gratuït pels nens de menys de 12 anys.
16h Conferències. Tema : l'ajuda humanitària de Burjassot a Sigean passant per La Maternitat d'Elna
- La conexió Burjassot per Luís Expósito, historiador
- La colònia de Sigean per Maria Ojuel, historiadora i Michel Puéchavy advocat.
19h Aperitiu ofert per l'Asociació DAME
21h Contes. Acte presentat per l'ajuntament d'Elna

El precio de la salida será de 25€, donde se incluye el desplazamiento en autocar más la comida en la Maternidad.
Se pide que la gente esté en la estación de autobuses de Terrassa ( al final de la rambla de Egara,  carretera Montcada  nº 2a las 7:30h de la mañana)
Quien quiera reservar puede escribir a sandino1926@yahoo.es , próximamente facilitaremos un número de tlf.

SALUD Y REPÚBLICA
ASSOCIACIÓ DE TERRASSA PER LA IIIªREPÚBLICA

Víctimas del franquismo suman fuerzas contra la impunidad ante la justicia argentina


Con el firme compromiso de mantener la unidad de acción y de reforzar, ampliar y canalizar las exigencias de justicia, verdad y reparación, se celebró ayer sábado en Madrid el primer encuentro de querellantes contra el franquismo. Participaron más de 120 personas a título individual y en representación de varias asociaciones. Coincidió el encuentro (en el Instituto Lope de Vega, a doscientos metros del Ministerio de Justicia) con la noticia de que el sanguinario dictador argentino Jorge Rafael Videla murió en la cárcel de Marcos Paz para presos comunes, donde cumplía cadena perpetua; nada que ver con el dictador español, que falleció en la cama con “todo atado y bien atado”.

Fue como si Darío Rivas hubiese traído de Buenos Aires la buena nueva de que todavía la justicia es posible en este mundo. Con 93 años, Darío realizó el largo viaje para acompañar a los querellantes españoles contra los crímenes del franquismo. Él fue el primero en acudir a la Justicia en Argentina, donde reside, para denunciar la criminalidad y la represión sistemática de la dictadura española. Viendo el maltrato al magistrado Baltasar Garzón, eligió el 79º aniversario de la proclamación en las urnas de la II República para presentar la querella.

El padre de Darío, Severino Rivas, era un socialista que fue elegido alcalde de Castro del Rei, en Lugo. Los militares golpistas y sus secuaces nazifascistas lo asesinaron en 1936, como hicieron con cientos de alcaldes, concejales y diputados desde primera hora en todas las zonas donde triunfó la sublevación. Sus restos fueron exhumados en 2005 con la ayuda de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, que se personó con él en la causa ante los tribunales de Argentina.

Además de la asociación española de familiares de víctimas del franquismo, ese 14 de abril de 2010, Darío estuvo acompañado por varios colectivos de defensa de los derechos humanos, singularmente, por las madres y abuelas de la Plaza de Mayo y por el Premio Nobel de la Paz, Adolfo Pérez Esquivel. Desde entonces, la “querella madre”, como la denominan los letrados Ana Messuti y Carlos Slepoy, no ha parado de crecer y hoy se cuentan más de 150 querellantes y asociaciones en demanda de justicia universal contra aquellos crímenes impunes de lesa humanidad.

Con las carpetas de documentación en la mano, Messuti explica a los reunidos que además de la acción en nombre de los familiares, la causa está abierta en un segundo nivel a documentalistas e historiadores y en un tercer nivel a la adhesión de los ciudadanos que sufrieron el clima generalizado de represión de las libertades y la vulneración sistemática de los derechos humanos. Decenas de miles de firmas refuerzan la acción judicial por esta vía. La coordinación estatal de la red de Apoyo a la Querella Argentina (AQUA) y otras plataformas, incluidos los familiares de niños robados durante el franquismo y la transición, fue un objetivo principal del encuentro.

El letrado Slepoy consideró “llamativo” que España, que fue pionera en la aplicación de la jurisdicción universal para perseguir a los genocidas del Cono Sur y de otros países de América Latina, niegue el amparo judicial a sus víctimas. “Es llamativo, pero no es sorprendente, porque casi todos los Estados hacen lo mismo”, añadió antes de reconocer que “gracias a la acción de la justicia española (del magistrado Garzón en este caso) se destrabó el proceso contra los crímenes de la dictadura argentina y Videla ha muerto en la cárcel”.

Tanto Slepoy como Messuti contaron los altibajos de la causa contra los crímenes del franquismo que instruye la jueza María Servini, a quien las autoridades españolas están poniendo todo tipo de trabas. Si el primer obstáculo fue la negación de la documentación que solicitó el fiscal argentino a España y el consiguiente archivo, que dio lugar a una apelación y a la resolución de la Cámara judicial argentina ordenando la continuidad del proceso, y el siguiente fueron los obstáculos del Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero a la comisión rogatoria para que la jueza se desplazara a España a hacer su trabajo, el último palo en la rueda ha sido la queja del Ejecutivo español por vía diplomática para impedir que pudiera tomar declaración a 12 querellantes por videoconferencia desde los consulados de Argentina en España.

Para impedir las declaraciones, el Ministerio de Asuntos Exteriores, del que es titular José Manuel García Margallo, emitió una queja verbal al embajador argentino, quien, a su vez, pidió directamente a la magistrada que suspendiera las declaraciones que iban a comenzar el 8 de mayo. La jueza aplazó el acto. Según los juristas, el Gobierno español invocó un convenio de reciprocidad de cumplimiento de penas que nada tiene que ver con el caso. Según el abogado Slepoy, a la magistrada “le faltó un punto de pundonor”.

Sin embargo, los letrados confían en que Servini supere los obstáculos y, según sus informaciones, recabe testimonios en un plazo de dos o tres semanas. La propia jueza, en declaraciones a la emisora Andalucía Información, dijo el viernes que “los gobiernos españoles no quieren que se investigue”. Y añadió: “No soy yo la que quiere investigar, es la Cámara Federal, nuestro Tribunal Superior, la que ha ordenado esta investigación en 2010 y estamos en 2013”.

Por el momento han testificado 5 de los 91 querellantes previstos en una primera fase. Y Servini, que es la decana de los juzgados de lo criminal y titular del nº 1 de Buenos Aires estima que terminará antes de fin de año. Por su parte, los abogados, que consideran muy importante el estímulo social, insisten en que “el tiempo ha de transcurrir a favor de las víctimas, no de los verdugos”. En este caso, aparte de los “juicios de la verdad” cuando los autores de los crímenes han fallecido, figuran al menos nueve imputados que podrían ser condenados, entre ellos los exministros Rodolfo Martín Villa y José Utrera Molina, suegro del actual titular de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, así como el policía torturador José González Pacheco, alias Billy el Niño.

-------------

La jueza argentina calcula que habrá imputaciones por los crímenes del franquismo en un año

Font: Público 

La jueza argentina María Servini, que investiga el genocidio y los crímenes de lesa humanidad del franquismo, se muestra optimista por el devenir de la instrucción y confía en que dentro de un año pueda confirmarse la imputación contra los nueve acusados actuales (tres exministros, dos jueces y cuatro policías), según ha declarado en la única entrevista que ha concedido desde que asumió la causa en abril de 2010. Entre los nueve posibles imputados estaría José Utrera Molina, exministro de Franco y suegro del ministro Alberto Ruiz-Gallardón, el exministro de la UCD Rodolfo Martín Villa, y José González Pacheco, el expolicía acusado de torturas apodado Billy el Niño’.

María Servini es una jueza veterana -76 años- titular desde 1990 del Juzgado Nacional de lo Criminal y Correccional Federal nº 1 de Buenos Aires que ha decidido romper su silencio públicamente con una entrevista concedida al programa especializado La Memoria de la emisora pública Radio Andalucía Información. Sus inéditas declaraciones se producen una semana después de haber visto frustrado su intento de tomar declaración por videoconferencia a 12 personas que tenía citadas durante varios días en el Consulado argentino en Madrid. “Me pareció muy desagradable que, en el último momento, cuando todo estaba preparado y veíamos a los declarantes en la pantalla dispuestos a hablar desde el Consulado, esto se cortara, porque era como cortar la ilusión a la gente y cortarla a nosotros para seguir investigando”.
 
La jueza admite que recibió el pasado miércoles una llamada del embajador argentino en Madrid que le trasladó la presión diplomática desde el Gobierno español para que se suspendiera la toma de declaración. “No me sentí presionada, sino defraudada. No quise ser artífice de que de esa situación derivara en serias consecuencias para mí país y suspendí la declaración. De todas formas –añade Servini-, ya se están corrigiendo todos esos supuestos errores, aunque para mí no hay errores, y espero que nos autoricen a tomar declaración por videoconferencia a algunas de esas personas que están desesperadas por declarar y que carecen de medios para pagarse un viaje a Argentina”.

No es la primera vez que Servini encuentra serios obstáculos en su instrucción desde el Gobierno español. Incluso con Zapatero en el poder, el fiscal general del Estado frenó su intención de venir a España: “Nos pusieron una serie de inconveniencias que hicieron imposible nuestra ida a España. Creíamos que era más fácil hacer las videoconferencias, pero ya es la segunda vez que me las paran”, se lamenta la jueza.

"Los gobiernos españoles no quieren que se investigue" 
Preguntada por la causa de esta reiterada resistencia oficial española a facilitar su instrucción, gobierne quien gobierne, no titubea: “No quieren que se investigue”. La jueza añade: “No soy yo la que quiere investigar, es la Cámara Federal, nuestro Tribunal Superior, la que ha ordenado esta investigación en 2010 y estamos en 2013”.

Pese al retraso y a la progresiva acumulación de querellantes -ya van 150-, María Servini se muestra confiada: “Antes de fin de año se puede terminar con la toma de declaraciones”. La cuestión es cómo, cuándo y dónde poder desarrollar tanto trabajo pendiente, si hasta ahora sólo han hablado ante la magistrada 5 de las 91 personas previstas.

La jueza sugiere a quienes tengan que declarar que sería mucho más fácil para ella recibirlos en su despacho de Buenos Aires, e incluso bromea con la posibilidad expuesta por el entrevistador de que se lleguen a fletar vuelos charter desde España a modo de “turismo o emigración judicial” con testigos y querellantes por el genocidio franquista. “Si fuera así, yo estaría muy contenta. Sepan que todos los que quieran viajar van a ser atendidos y se les va a tomar su correspondiente declaración”.
De hecho en las próximas semanas van a ir cinco personas a declarar a Buenos Aires, algún alcalde, algún parlamentario y hasta el exjuez Baltasar Garzón, a quien conoce desde 1991 y que tiene cita para el 27 de mayo: “una excelente persona y una pena perder a una persona que tanto ha luchado por la justicia en su país y en otros, como el mío”. El exmagistrado español que rompió la impunidad de las dictaduras chilena y argentina acude ahora a Argentina como experto a instancia de los querellantes y, a juzgar por las palabras de Servini, parece que su declaración puede influir en el desarrollo del procedimiento: “Lo esperamos pensando que puede ser una declaración muy esclarecedora. Por eso no he querido escuchar a los otros antes, porque primero quiero escuchar a Baltasar para ver si pregunto lo mismo o si tengo que ampliar las preguntas”.

"La declaración de Garzón en Buenos Aires puede ser muy esclarecedora"
María Servini, no obstante, piensa venir a España para tomar declaración, ya que no cree que funcione la vía de la comisión rogatoria que propone el Gobierno de Rajoy. “El inconveniente es que quieren que venga sola y yo necesito venir con mi equipo, porque de otro modo casi me tendría que quedar a vivir aquí y no puedo dejar mi juzgado, entre otras cosas porque hay elecciones en mi país y yo tengo también responsabilidad sobre el proceso electoral”.

Pese a tantos inconvenientes, la magistrada argentina mantiene la esperanza en que “en un año como mínimo” puedan sustanciarse las primeras imputaciones en esta causa por el genocidio franquista con las correspondientes órdenes de detención cursadas al Gobierno español: “Yo me lo imagino. A Pinochet no lo dejaron detener pero también fue perseguido en Chile. Contreras y otras personas fueron detenidas en Chile en base a los elementos acusatorios que nosotros les facilitamos. Acá estuvo detenido Arancibia Clavel, que había pertenecido a la DINA chilena”.

María Servini traza en su horizonte una hoja de ruta similar a las consecuencias que se derivaron de la intervención a finales del siglo XX del juez Garzón en el Cono Sur americano, e sea, abrir el camino para que la justicia autóctona reaccione y actúe contra los represores. Lo dice con conocimiento de causa y proyectando su intención sobre España: “El derecho internacional llega a los países, tarde o temprano llega y, si a la larga no aplican nuestro derecho, sí que obligan a los países a investigar o viene la condena internacional”.

Frente a la conocida petición de Garzón -en su intento fallido de juzgar los crímenes del franquismo- del certificado de defunción de Franco y su camarilla golpista, la jueza argentina desvela una orientación más pragmática de su instrucción: “Hay que ir directamente sobre los que están vivos. Eso no quita que también se investigue la participación de los que ya están fallecidos, porque todo hace un conjunto del expediente. La investigación es una sola sobre un grupo que ha trabajado de forma conjunta. Entonces, cuando usted está investigando a una persona que está viva, es lógico que también tenga alguna conexión con alguien que esté muerto. Hay que investigar las dos conexiones y al muerto no se le puede dejar de lado. No se le puede juzgar, ni detener, pero hay que saber qué hizo y ver si agrava o beneficia al otro imputado vivo”.

“Les pido un poquito de paciencia; esto va a salir adelante"
María Servini es una jueza muy sensibilizada con el tema de los derechos humanos cuya actuación fue determinante para condenar al asesino del general demócrata chileno Carlos Prats en Buenos Aires, un ex agente de la policía política de Pinochet. También cuenta con una experiencia positiva en el tema de los niños robados, habiendo logrado devolver a varios menores a sus familias biológicas. Contra viento y marea, la jueza argentina, optimista, concluye su única entrevista periodística lanzando un mensaje de esperanza a las víctimas del franquismo: “Les pido un poquito de paciencia, que esto va a salir adelante. Que vamos a tomar declaración a todos los que necesitan declarar, a todas las víctimas, que lo haremos yendo allá o viniendo la gente acá. De alguna forma esto se va a solucionar. La justicia, tarde o temprano, llega. Que tengan esperanza, que va a haber justicia”.

diumenge, 26 de maig del 2013

Terrassa manté un carrer dedicat a la División Azul


Només la ciutat de Madrid té dedicats set carrers, una plaça i un passeig a la División Azul que fa pocs dies distingia la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, a Barcelona. Hi són homenatjats des de caiguts al front soviètic fins als principals responsables militars de la unitat que va aplegar prop de 50 mil soldats espanyols al servei de l'exèrcit nazi, coneguts oficialment com a 250 Einheit spanischer Freiwilliger. Entre els carrers dedicats a la capital de l'estat hi ha el del Comandante Zorita, un aviador espanyol que va combatre, primer, dins de la Legió Cóndor -la responsable del bombardeig de Gernika- i després en l'Escuadrón Azul, oficialment 15ª Spanische Staffel. Diversos llocs a internet fan difusió de les distincions que encara rep aquesta unitat de Falange dins l'exèrcit nazi.
Els honors als combatents que Franco va enviar en ajuda d'Adolf Hitler van ser extensos i permanents en la major part dels municipis durant la dictadura. Tots els municipis van homenatjar els seus caiguts a Rússia i les principals noms propis i símbols dels expedicionaris falangistes. En alguns casos, els ajuntaments democràtics espanyols han retirat aquesta iconografia, normalment quan han estat governats per l'esquerra durant un llarg periode, però els ajuntaments de la dreta espanyola, en general, han mantingut el nomenclàtor franquista als seus carrers, com aquesta plaça de la División Azul d'Alacant.
L'últim dels blaus, a Terrassa
A Catalunya totes aquestes plaques en honor a la División Azul han estat retirades excepte en el cas de l'Ajuntament de Terrassa (PSC), que encara avui manté un carrer dedicat a Salvador Gros, voluntari falangista terrassenc que va caure al front soviètic. La plaça és motiu de polèmica fins i tot entre els veïns d'aquella zona de la ciutat.

Font: La Torre del Palau

Terrassa manté encara viu l'homenatge a la Divisió Azul, però diverses associacions, partits i personalitats de la ciutat li demanen a l'Ajuntament que presideix Jordi Ballart que faci una passa endavant i elimini, definitivament, la memòria dels combatents de Franco. EUiA, UGT, ERC-JERC, Òmnium Cultural Terrassa, la Fundació Torre del Palau, el dirigent cultural Pep Forn i l'historiador local Rafel Comes se'n mostren partidaris.

L'alcalde Jordi Ballart ha escoltat el clam popular recollit per La Torre i ha fet una piulada a Twitter on es compromet a portar el tema una altra vegada a la Comissió de Nomenclàtor. La Torre java reclamar en una editorial que es tornés a tornés a revisar la presència del falangista a la via pública. La regidora d'ICV-EUiA Eva Herrero ha llegit les paraules de Ballart i també ha fet saber el seu parer a través de les xarxes. L'ecosocialista espera que la modificació es faci aviat.

La placa situada a banda i banda de la via pública ho deixa molt clar i no enganya ningú: "Carrer de Salvador Gros, Terrassa,1914-Front de l'Est (Rússia), 1943. Excombatent de la División Azul". És molt curt, de 79 metres de llarg per uns 10 d'ample. La numeració va del número 2 al 16.

Manel Pérez, regidor d'ICV-EUIA, està "convençut que s'ha de treure. Qualsevol signe del franquisme ha d'eradicar-se, de carrers, places, de la retolació i dels símbols. El de Salvador Gros no pot quedar aliè al procés de canvi del nomenclàtor que s'està fent els darrers anys. Ho plantejarem i pressionarem."

Manel Màrquez, historiador i una de les cares visibles de la CUP egarenca, explica que ja li ha demanat personalment a l'alcalde Jordi Ballart que acabi amb la presència de noms de falangistes a les vies públiques.

Isaac Albert, president local d'ERC, considera "una vergonya" que Terrassa reti homenatge a un combatent franquista en ple segle XXI. Esquerra, i sobretot les JERC, afirma, fa més de 10 anys que reclamen públicament un canvi en el nomenclator i fins i tot s'han fet campanyes ciutadanes i s'han presentat escrits al Consistori, sense resultats positius fins ara. Per Isaac Albert, és sorprenent que "l'ex alcalde Pere Navarro  exigeixei el cessament de la delegada del govern a Catalunya Maria de los Llanos de Luna per participar en un homenatge a la Hermandad de Combatientes de la División Azul i no fos capaç en el seu mandat d'aconseguir que desaparegués el carrer de la seva ciutat dedicat a un falangista, tot i que sabem que la Comissió de Nomenclàtor local treballa bé i amb uns protocols molt clars".

Albert reconeix que canviar un nom sempre genera problemes als seus veïns, però recorda que en aquest cas sembla que hi ha unanimitat i que s'acceptari sense massa problemes tot i els entrebancs inicials que causaria. La Torre va parlar amb alguns i van estar d'acord en modificar la denominació de la via, tot ni que n'hi havia que fins llavors no sabien res del personatge.

Mariona Vigués, portaveu de CiU a l'Ajuntament, se suma a la petició de retirada del nom de Salvador Gros, sobretot després de les noves coneixences sobre la seva figura aportades pels historiadors. Tot i que indica que no ho fan ara per la conjuntura política i per aprofitar el moment, sinó que és fruit d'una anàlisi de la situació.

"Una vergonya"

Pep Forn, ex president dels Minyons de Terrassa i actual gerent del Centre Cultural Terrassa coincideix amb el dirigent d'ERC, "és una vergonya". Forn no entén que la ciutat recordi un franquista i un col·laborador de les dictadures europeees. Per Forn, és curiós que els que veten el dret a decidir són els mateixos que fahn homenatges als membres de la División Azul, una clara referència a Llanos de Luna.

Josep Sancristòfol, secretari comarcal de la UGT, considera una "aberració" l'existència del carrer, tot i que en desconeixia l'existència, i s'apunta a demanar-ne la supressió immediata. El líder sindical no entra en el fet de si Salvador Gros va matar o no algú, sinó en  el fet "que va formar part d'un bàndol espanyol de sublevats que van practicar un genocidi sistemàtic a l'acabar la Guerra Civil. Hi ha personatges que ja han de passar a la història, i no se'ls pot tenir presents al carrer. Gros va reafirmar els seus idelas forman part de la División Azul".

Xavi Ordeix, president de Òmnium Terrassa, creu que "ja és hora de perdre la memòria de personatges obscurs. A d'altres països europeus està prohibit retre homenatges a antics militars nazis."

Miquel Massaguer, president de la Fundació Torre del Palau, i Josep Maria Font, el seu responsable directe, se sumen a les veus que clamen contra el record dels combatents franquistes i d'aquells que van anar contra el català.

Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, considera que cal veure si Salvador Gros ha fet algun mèrit més que el de pertànyer a la División Azul, "que, en tot cas, seria un demèrit. Si no hi és, hauria de desaparèixer. En un darrer llibre es parla del paper que podien haver tingut els membres de la División Azul en el genocidi nazi".

Nascut a l'Argentina

L'Ajuntament li va concedir a Salvador Gros la Medalla d'Or d'excombatent. La dada conté, segons l'erudit Rafel Comes, algunes errades, atès que les seves fonts apunten que en realitat va néixer a l'Argentina, a Bandfield, l'11 d'agost de 1914, país on els seus pares hi van passar uns anys (1906-1920). Comes afirma que "no és cert que no va anar a la División Azul per motivacions polítiques, com es diu en alguns casos. Només cal llegir la carta d'acomiadament que va fer als seus companys de les joventuts d'Acció Catòlica de la Sagrada Família, de la qual se'n pot veure un resum a la pàgina 77 de la Història de la Parròquia, escrita per Ramon Rius. Aixó sense comptar els seus antecedents a a la Guerra Civil. Va escapar en un vapor alemany com a súbdit estranger l'1 d'octubre de 1936 per incorporar-se voluntari a l'exèrcit nacional. L'erudit egarenc té molt clar que cal canviar el nom del carrer el més aviat possible.

Fill de família nombrosa

Salvador Gros Florido era fill de Domènec Gros i Serra i de la malaguenya Encarnación Merino Florido. El 1941 les autoritats del règim franquista els van concedir el primer premi a la Natalitat de la Província de Barcelona. Havien fet mèrits suficients, al portar al món fins a 21 fills, tot un rècord. L'avi, Antoni Gros i Pons, era un pagès procedent de Can Pobla, i carlí manifest. El besavi, Joan Gros i Pobla, havia baixat a viure a Terrassa amb motiu de la primera guerra carlina. A una part de Terrassa encara hi ha records de la dictadura franquista. Entre els reconeguts amb la Medalla d'Or de la ciutat per acord del ple entre 1942 i 1967 hi ha José Ibáñez Martín (ministre d'Educació Nacional), Delegación Comarcal de los Excombatientes (Lliurament el 26 gener 1952), Ejército Español (no es va lliurar mai) i Josep Clapés Targarona (exalcalde i una de les màximes figures egarenques del franquisme terrassenc, a qui se li va lliurar el 4 de juliol de 1972. A Francisco Franco Bahamonde se li va atorgar el gener de 1942, i se li va retirar el 30 octubre de 2003.

Comissió de Nomenclàtor

La Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Terrassa té el cas del carrer de Salvador Gros força estudiat i en va fer una resolució: "La controvèrsia ha sorgit cada vegada que s'ha plantejat el tema pel fet que al personatge no se li coneixen crims més enllà d'haver-se allistat a la División Azul, probablement més per fugir de la misèria (era fill d'una família molt nombrosa del Raval) que no pas per conviccions polítiques. El fet que hi hagi molts familiars seus a la ciutat que puguin considerar que es degrada o humilia la memòria del seu germà, oncle o cosí, afegit a les molèsties que sempre comporta per als veïns un canvi de nom al carrer, ha fet que fins ara les propostes de canviar-lo no hagin prosperat, o no s'hagin considerat prioritàries".

El regidor terrassenc Amadeu Aguado va dir fa uns mesos que la porta a tornar-ne a parlar resta sempre oberta, i que si els veïns de la zona, molt pocs, creuen que el nom s'ha de canviar per les seves connotacions polítiques, i accepten les petites molèsties que comportaria la modificació, podria prendre's la decisió de buscar una altra denominació.

Quinze terrassencs amb Hitler al front rus

La División Azul, la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat d'espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental, contra la Unió Soviètica. Uns 15 terrassencs en van formar part, i només Gros va morir. La gran majoria eren persones anònimes, poc conegudes a la ciutat, amb pocs recursos, i fins i tot delinqüents, que trobaven en la División Azul una sortida. Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial, però Franco va trametre voluntaris a l'exèrcit alemany.

“Españoles, Franco no ha muerto”

Font: El Diari del Vallès

Edu Navarro

El passat divendres, l’ex-dictador d’Argentina, Jorge Videla, moria a la presó complint una pena per l’assassinat i la desaparició de milers de ciutadans argentins. Com el lector sap, al nostre país també vam sofrir els assassinats i les desaparicions durant els quaranta anys de dictadura franquista. Però a diferencia de l’Argentina o d’altres països on també van sofrir el feixisme, sembla que a casa nostra tot segueixi igual.

Mentre Mª Dolores de Cospedal es dedica a insultar als ciutadans que practiquen els escratxes, titllant-los de nazis, una companya del seu partit, la delegada del Govern a Catalunya, María Llanos de Luna, va lliurar l’11 de maig un diploma a un membre de l’”Hermandad de Combatientes de la División Azul”, una entitat formada pels veterans de la divisió feixista que va integrar l'exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta horrible escena, que es va viure a Sant Andreu de la Barca, ja ha traspassat fronteres, al fer-se ressò fins i tot el diari berlinès “Die Tageszeitung” en un article on, lògicament, posa el crit al cel pels honors concedits als franquistes que van lluitar al costat dels nazis.

La participació entusiasta de la delegada del Govern en aquest homenatge als còmplices de l'exèrcit d'Hitler constitueix un nou atemptant contra la dignitat de les víctimes de la barbàrie nazi i contra la memòria democràtica de totes aquelles persones que van lluitar per la llibertat. Mentre tots els estats amb democràcies més o menys avançades commemoren la fi del nazisme i el condemnen, actes com aquest ens desprestigien, i ens han de fer reflexionar sobre quina és la naturalesa del règim on vivim.

Quan Franco va dir: “Todo queda atado y bien atado, va quedar clar que el franquisme no moriria amb ell, sinó que ha continuat durant aquests més de trenta-cinc anys de suposada democràcia. Al principi va ser amb una màscara, però el pas dels anys ha fet que tornés a mostrar el seu vertader rostre sense complexes. Aprenguem d’altres pobles, perquè “Franco no ha mort”, però només dependrà de nosaltres que tot continuï així o que l’enterrem definitivament.

dissabte, 25 de maig del 2013

La delegada del Govern commemora els combatents espanyols a l'exèrcit nazi

Font: La Directa

El 8 de maig passat, mitja Europa commemorava, un any més, la capitulació del Tercer Reich i, per tant, la fi de la Segona Guerra Mundial al continent. Tres dies després, en canvi, una representant destacada de l’Estat espanyol reconeixia de nou una part dels combatents de l’exèrcit nazi. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del Partit Popular, va entregar dissabte passat un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes va ser una de les participants en el primer homenatge a la guàrdia civil que rep aquest cos policial a Catalunya amb motiu del seu aniversari, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En l’acte, una dotzena de nostàlgics de la División Azul van representar la ‘Hermandad’ vestits de falangista.

Entre ells, els dirigents de PxC Carlos Oliva i Joan Garriga

Vestit amb la camisa blava joseantoniana i tocat amb la boina vermella carlista, és a dir amb l’uniforme de la Falange Española Tradicionalista de las JONS, el partit únic del règim franquista, l’home estreny la mà dreta amb la delegada del govern a Catalunya. Llanos de Luna sosté a la seva esquerra el diploma que es disposa a entregar a l’ultra, representant de l’entitat d’excombatents i nostàlgics de la División Azul. La flanquegen l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, del PSC, un militar i Ángel Gozalo Martín, general en cap de la guàrdia civil a Catalunya. L’escenari: el pati interior central de la caserna principal d’aquest cos a Catalunya, la de Sant Andreu de la Barca. Aquesta escena es va produir dissabte i va quedar immortalitzada en una foto que membres de l’entitat ultra han penjat a Facebook.

En altres imatges, també difoses en aquesta xarxa social, es pot apreciar que els membres de l’entitat nostàlgica de la División Azul eren una dotzena, tots ells vestits de falangistes, i que entre ells hi havia Carlos Oliva, dirigent de les joventuts de Plataforma per Catalunya (PxC), i Joan Garriga. Garriga va ser militant del PP i va donar suport a Montserrat Nebrera quan l’exdiputada va voler prendre el control del partit a Catalunya, però ja fa uns anys que milita a PxC, i assisteix assíduament a les reunions dels òrgans de direcció de la formació. Un altre dirigent de PxC amb vincles amb el PP, Nacho Mulleras Vinzia, portaveu dels ultres a l’ajuntament d’Olot i germà del portaveu adjunt dels conservadors al de Barcelona, Javier Mulleras Vinzia, va saludar aquesta acció dels seus companys de formació: “Visca la ‘Hermandad de la Divisón Azul’ de Barcelona!!! Excel·lent la vostra desfilada de dissabte”, ha comentat a Facebook el Mulleras de PxC.

Les camises blaves de la Hermandad es van mesclar dissabte al pati de la caserna de Sant Andreu amb la parafernàlia d’altres entitats militaristes. Un miler de persones en total, es va vantar en un comunicat el Ministeri de l’Interior segons Europa Press, van homenatjar la guàrdia civil en el 169è aniversari de la seva creació, el 1844. Aquesta mena d’actes se celebren des de fa anys en altres indrets, i de fet el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va participar en l’acte d’aniversari central, celebrat aquest dimarts a Valdemoro (Madrid). Però era el primer cop que s’organitzava al Principat.

Llanos de Luna, amiga dels ultres

No és el primer cop, en canvi, que Llanos de Luna es retrata compartint escenari i afalacs amb ultradretans catalans. Gerard Bellalta, condemnat pel Tribunal Suprem per falsificar contractes de treball amb immigrants, excandidat de PxC a Vilanova i la Geltrú i actual dirigent del grupuscle Catalunya Desperta Ya! i Armando Robles, director del pamflet ultra Alerta Digital, acompanyaven una somrient delegada del Govern en una foto que aquest mitjà va publicar el 22 de novembre passat.

La División Azul, referent d’una ultradreta antiindependentista

D’altra banda, la División Azul ha rebut ja diversos homenatges per part d’una ultradreta excitada arrel de l’onada independentista que s’està vivint al Principat. El nou de febrer passat, uns quants centenars d’ultradretans es van manifestar a l’entorn i dins del cementiri de l’Almudena de Madrid en el marc d’un homenatge a aquesta tropa hitleriana convocat per La España en marcha. En aquesta plataforma unitària estan convergint des de fa uns mesos diversos grupuscles destacats d’una ultradreta espanyola per ara molt fragmentada. L’auge del sobiranisme ha galvanitzat la confluència a La España en marcha de La Falange, Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española i Alianza Nacional, el partit pel qual fou candidat l’assassí convicte de Guillem Agulló.


Imputat el doctor Vela per un cas de nens robats a Madrid

Font: Sírius

El doctor Eduardo Vela, el nom que més es repetia entre les mares que avui estan convençudes que els seus fills van ser robats, ha estat citat a declarar com a imputat, segons ha sabut EL PAÍS. La cita és el proper 18 de juny al jutjat número 46 de Madrid.

Vela, exdirector de la clínica Sant Ramon de Madrid, i estret col·laborador de sor Maria Gómez Valbuena, haurà de respondre a preguntes sobre el cas d'Inés Madrigal. La seva mare adoptiva, Inés Pérez, ha declarat davant el jutge que el doctor la va entregar "com a regal" el 1969 després d'explicar durant mesos com fingir un embaràs: "Em deia que no fos a la perruqueria, que no em pintés, que davant de la gent fes com que tenia ganes de vomitar i que em posés coixins per simular la panxa".

"Avui és un dia molt important. Per a mi i per a tots els nens de Sant Ramon i totes aquestes mares que quan es despertaven de l'anestèsia, van sentir al doctor Vela dir: 'Duérmela altra vegada'. I això és possible gràcies a la meva mare adoptiva, que ha estat molt valent i ha explicat la veritat. seu testimoni ha estat crucial", afirma Inés Madrigal.

Perquè la investigació avancés, Inés Madrigal va denunciar a la seva mare adoptiva davant el jutge. "Jo sabia que ens jugàvem que la imputaren, però ho vaig parlar amb ella, li vaig explicar el que podia passar i em va dir que endavant, que ella feia el que hagués de fer". Inés va prendre aquesta decisió confiant que per l'edat de la seva mare adoptiva, 90 anys, la denúncia no tindria conseqüències negatives per a ella.

Inés Pérez treballava llavors de voluntària en un convent on "mares vídues o solteres" deixaven als seus nadons interns mentre no podien cuidar-los. Inés va acollir temporalment a dos d'ells a casa, mentre esperava que alguna d'aquelles mares en dificultats renunciés seu fill per poder adoptar, ja que ella i el seu marit no podien tenir-los. "Em van trucar un dia de Sant Ramon i em van dir que fos l'endemà perquè tenien una sorpresa per a mi. L'arribar allà, el doctor [Eduardo] Vela em va dir: 'Mira quin regal. Tinc una nena per tu".

Era un nadó prematur. "El doctor Vela em va dir que havia de posar bosses d'aigua calenta al carret i va insistir molt en que si es posava dolenta no fora a cap hospital, que li digués a ell directament", recorda Inés. "A mi no em va cridar l'atenció perquè vaig pensar que era perquè es tractava d'un embaràs fora del matrimoni".

"El doctor Vela va escriure molts papers, que després li va donar al meu marit. De la clínica sortim directes al registre. I després vam anar a una botiga a comprar el cotxet, la robeta... perquè jo no tenia res, és clar, havia estat una sorpresa. Així ho vaig explicar tot al jutge, que em va dir: 'Sí, si vostè té tots els papers en regla. Però a la seva filla no l'ha parit".

divendres, 24 de maig del 2013

Futbolistas de izquierdas

El periodista Quique Peinado ha escrit el llibre "Futbolistas de izquierdas", amb pròlegs de El Gran Wyoming i d'Alberto Garzón. Per a més informació visiteu la web:
http://www.leemelibros.com/futb/futbolistas.htm 


 
De Sócrates a Oleguer Presas, de ese que algunos llaman el futbolista de ETA a Cristiano Lucarelli, pasando por Lilian Thuram y Vicente del Bosque, son unos cuantos los futbolistas que han dado el paso de manifestar sus ideas políticas y su compromiso con la izquierda, sin temor a las posibles represalias y jugándose el tipo en algunos casos de forma literal.
 
Quique Peinado construye un libro tejido de enormes historias que van mucho más allá del propio balompié, historias emocionantes, de pequeños y grandes héroes, de gente que cree en lo que piensa y actúa en consecuencia. Y todo desde un ejercicio de periodismo de primera, en el que las historias se cuentan como sucedieron, en el que no se aceptan dogmas y se pone en duda la épica de según qué datos.
Futbolistas de izquierdas es un proyecto de pasiones, por el fútbol y por la política, pero sobre todo por la vida cuya lectura enganchará por igual a quienes les interesa el deporte, el componente ideológico, o a aquellos que se acerquen simplemente siguiendo el instinto de su curiosidad.

«Este libro rinde tributo a los pocos futbolistas que se significaron, [...] anecdóticos según las estadísticas, pero necesarios, imprescindibles, que engrandecen al ser humano frente a esa oligarquía hipócrita, cruel, déspota y dispuesta a todo por satisfacer su ambición desmedida».
::::::: El Gran Wyoming
::::::: Showman, músico y presentador de El Intermedio  

«No puedo dejar de reconocer mi sorpresa cuando me llegó la invitación a participar en este proyecto: ¿han existido o existen tantos futbolistas de izquierdas como para hacer un libro? [...] Aquí tienes la respuesta».
::::::: Alberto Garzón
::::::: Economista y diputado por Izquierda Unida 

L'espionatge britànic va subornar Espanya perquè no participés a la Segona Guerra Mundial

Font: 3/24

Els serveis d'espionatge del Regne Unit, l'MI6, van subornar alts comandaments militars del dictador Francisco Franco per evitar que Espanya participés a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Alemanya nazi. És el que diuen uns documents oficials britànics desclassificats i que han estat recollits pels diaris britànics "The Guardian" i "The Times".

Els informes revelen que el Regne Unit va pagar l'equivalent actual de 155 milions d'euros a militars del cercle més íntim de Franco, com el seu germà Nicolás Franco, i a espies espanyols. Els diners es van enviar des d'un compte d'un banc suís a Nova York, a iniciativa de l'aleshores ambaixador britànic a Madrid, Samuel Hoare. Segons aquests documents, els pagaments es van gestionar a través de l'empresari mallorquí Juan March, que havia actuat com a agent doble britànic durant la Primera Guerra Mundial.

Hoare va donar molta pressa a Londres perquè enviessin els diners, convençut que hi havia un risc real i que Espanya podria trencar la seva neutralitat. Malgrat les reticències inicials, Hoare va aconseguir convèncer Churchill.

Diversos historiadors ja havien apuntat la possibilitat que la dictadura franquista rebés suborns per mantenir la seva neutralitat a la guerra. Els documents ara desclassificats n'ofereixen detalls inèdits.

dijous, 23 de maig del 2013

Una mostra de la solidaritat del cinema de Hollywood amb la causa republicana espanyola

" Discurs final a "Bloqueo" ("Blockade"), dirigida per William Dieterle el 1938, amb guió de James M. Cain i John Howard Lawson, amb Madeleine Carroll, Henry Fonda i Leo Carrillo. La pel·lícula és una de les expressions de la simpatia amb la causa republicana espanyola que s'havia estès entre els ambients del cinema de Hollywood i que després fou utilitzada com evidències de la infiltració comunista en la industria del cinema nordamericana. Això no vol dir que fos fàcil estrenar aquesta pel.lícula, just per l'oposició d'associacions sobre tot catòliques que s'hi van oposar. Dels que hi van col·laborar amb la pel·lícula,  John Howard Lawson va ser un dels guionistes de cinema que més escarni va patir per part de la persecució maccarthysta i que va fer que acabés a presó. En Dieterle va haver d'exiliar-se al final, després d'haver fer aquesta meravella que es deia "Jennie", una de les pelis favorites de Buñuel i meva."
Extret del blog de Manuel Delgado


Aturem la Llei d'Educació del ministre Wert!


dimecres, 22 de maig del 2013

Homenatge als combatents italians durant la Guerra Civil espanyola

Font: CCOO

El proper 1 de juny es retrà un homenatge als antifeixistes que van lluitar contra el feixisme als carrers de Parma i contra el franquisme a les terres d’Espanya (1936-1939) amb la inauguració d’un monument al cementiri de Montjuic que portarà la següent inscripció en italià i català:

"De les Barricades de Parma de 1922 a les trinxeres de l’ Espanya Republicana de 1937
 

En memòria de Guido Picelli, d’Antonio Cieri i dels antifeixistes que van lluitar contra el feixisme als carrers de Parma i contra el franquisme a les terres d’Espanya (1936-1939). La seva lluita per la llibertat i la justícia també és la nostra

In memoriam
Guido Picelli, Parma 9 octubre1889 – Guadalajara 5 gener 1937
Antonio Cieri, Vasto, 1898 – Osca, abril 1937

In Memoriam
Dels Parmesans Combatents Voluntaris Antifeixistes a Espanya"

Aquest homenatge s’organitza en el marc del viatge que organitza l’Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti Spagna a Madrid, Guadalajara i Barcelona.  

Concentració el 25 de maig a Barcelona contra Llanos de Luna


dimarts, 21 de maig del 2013

Exteriores impide que las víctimas del franquismo testifiquen ante la Justicia argentina

Font: Público

La juez de la causa abierta contra el franquismo en Argentina ha suspendido las videoconferencias previstas para este miércoles a raíz de una queja del ministerio de Asuntos Exteriores, que entiende que la toma de declaración a las víctimas está fuera del tratado bilateral suscrito por ambos países en 1987.

Franco sigue impune. Las declaraciones de víctimas del franquismo ante la Justicia argentina, que debían comenzar en la mañana de este miércoles en el marco de la causa contra la dictadura abierta en Argentina, han sido suspendidas por orden de la juez María Servini instantes antes de que dieran comienzo. Según ha podido saber Público, el Ministerio de Asuntos Exteriores ha emitido una nota verbal al embajador de Argentina en España, Carlos Bettini, mostrando su rechazo a la toma de declaración de las víctimas al no respetar el “tratado bilateral de extradicción y asistencia judicial en materia penal de 1987” que, a juicio del Gobierno español, obliga a Argentina a cursar una solicitud mediante comisión rogatoria para poder realizar las videoconferencias.  

La nota, firmada por el director de Asuntos Consulares del Gobierno español, ha surtido el efecto deseado en el embajador argentino, Carlos Bettini, quien ha telefoneado de manera inmediata a la juez argentina María Servini, que se encontraba en esos instantes en su despacho de Buenos Aires con “todo dispuesto para tomar declaración” mediante videoconferencia. 

El embajador argentino ha trasladado a la juez el "malestar" de las autoridades españolas
Según ha podido saber Público, a lo largo de esta conversación telefónica el embajador ha trasladado a la juez “el descontento y el malestar que causaba en las autoridades” españolas el método utilizado por la juez para tomar declaración a las víctimas del franquismo al encontrarse “fuera del tratado bilateral suscrito por ambos países”. Asimismo, el embajador ha señalado a la juez que si las videoconferencias se realizaban “podrían resultar nulas” y “afectar a los derechos de ciudadanos españoles”. Finalmente, el embajador también ha trasladado a la juez que el Ministerio de Asuntos Exteriores español presentará una queja formal por este hecho. 

La suspensión de las videoconferencias ha sido recibida por las tres víctimas que debían declarar este miércoles cuando se encontraban en el propio Consulado argentino, junto a sus abogados, dispuestos a declarar. Las víctimas que tenían que declarar este miércoles eran Pablo Mayoral Rueda, Merçona Puig Antich y Pedro Fausto Canales. Sin embargo, la cita fue aplazada, en un primer momento, por unos supuestos “problemas técnicos”. Finalmente, se ha conocido que estos problemas técnicos han sido las presiones del Ministerio de Asuntos Exteriores, que dirige Garcia-Margallo, para que las videoconferencias no se produzcan. 
  
“Es un argumento absolutamente pueril”

La reacción del abogado de las víctimas del franquismo en la querella presentada en Argentina, Carlos Slepoy, no se ha hecho esperar. El letrado, en conversación telefónica con Público, ha calificado el argumento del Ministerio de Exteriores como “pueril”. 

“No tiene sentido de ninguna manera. El Gobierno argentino no tiene por qué comunicar absolutamente nada al Gobierno español”, ha señalado Slepoy, que ha añadido que al tratarse de unas videoconferencias realizadas en suelo argentino (el Consulado) en una causa abierta en Argentina el permiso o la autorización del Gobierno español no es necesario. 

"El argumento del Gobierno español es absolutamente pueril", ha señalado Carlos Slepoy“Lo grave es que el Gobierno español haya querido parar esto y que haya planteado una especie de queja o conflicto diplomático y que, por otra parte, el embajador de Argentina en Madrid haya sido sensible a las presiones del Gobierno español. Esto es lo grave”, ha añadido el abogado. 

Finalmente, Slepoy también ha querido remarcar que si se avanza en el proceso judicial abierto en Argentina y finalmente se pide la extradicción de los exministros, jueces y torturadores del franquismo que aún sigues vivos y que han sido reclamado los querellantes es entonces cuando entra en vigor el tratado bilateral suscrito por ambos países y cuando debe realizarse la comisión rogatoria. "Ahí se van a terminar las excusas para tratar paralizar esto”, ha agregado Slepoy. 

Declaración en Argentina

La maniobra del Gobierno español ha conseguido suspender las declaraciones que debían producirse hoy. No obstante, según han señalado los abogados, el “Gobierno español no podrá evitar” que las víctimas del franquismo testifiquen ante la Justicia argentina a finales del mes de mayo cuando una delegación de las víctimas y querellantes viajará a Argentina para continuar con los tramites del proceso. 

Los testimonios de las víctimas (la juez había citado a doce de ellos) tratan de demostrar la existencia de un plan determinado de genocidio o crímenes de lesa humanidad durante la Guerra Civil y la posterior represión; el sometimiento de los vencidos a trabajos forzados; el robo de niños durante la dictadura; y la necesidad de imputar como responsables de asesinatos y torturas a exministros como Rodolfo Martín Villa, por el asesinato de cinco obreros durante una huelga en Vitoria, y José Utrera Molina (suegro de Gallardón), por firmar la condena a muerte de Puig Antich.

 

PP i UPyD es neguen a condemnar el franquisme

Font: Público


El Grupo Parlamentario Popular ha votado en contra de la tramitación de la Proposición de Ley presentada por la Izquierda Plural (IU-ICV-EUiA-Cha) para que se declare el 18 de julio como Día de condena de la dictadura franquista y lo hace argumentando que "quizá piensen que con Franco vivían mejor" o por el "legado del comunismo" y los "100 millones de muertos" del estalinismo, según explicó su portavoz, Ramón Gómez de la Serna, quien se ha llegado a mofar de la redacción de la norma por ser "técnicamente mala". Las únicas abstenciones a la norma han venido por parte de los cinco diputados de UPyD en el Congreso de los diputados. 

"Muerto el general se han quedado ustedes prisioneros del franquismo [...] demuestran su incapacidad para gobernar para todos los españoles y las generaciones futuras" dijo el diputado conservador dirigiéndose a una bancada de Izquierda Plural que ha recibido el apoyo del resto de grupos exceptuando UPyD de Rosa Díez, que si bien se abstendrá en la votación de esta noche, ha llegado a comparar la Proposición de Ley con el franquismo.

Su portavoz, Carlos Martínez Gorriarán, ha dado todo un recital de cinismo político al reconocer que aunque la dictadura fue "deplorable", "lo que proponen es la reactivación del clima de la Guerra Civil". Según él, la Izquierda Plural pretendía "trazar una línea roja y decir que los que demócratas están conmigo y los otros no son demócratas" o "decir que los que no compartimos la idea de rehabilitar el festivo del día 18 de julio somos sospechosos de apoyar el franquismo". 

"Lo que proponen es la reactivación del clima de la Guerra Civil" dijo el portavoz de UPyD Asimismo, aseguró que, ni siquiera en el caso de la Guerra Civil y la dictadura, el Parlamento debe hacer "consideraciones históricas ni dictar el pensamiento a la opinión pública". "El relato que hacen de la historia [...] es propio del franquismo", prosiguió antes de finalizar su discurso preguntando "¿qué pasaría si aquí otro grupo parlamentario propone hacer una condena del estalinismo?". 

De esta manera, el texto, firmado por los diputados de Izquierda Unida, Cayo Lara y José Luis Centella, no pasará el trámite parlamentario por lo que la condena del Parlamento se reduce a una resolución de reconocimiento moral de las víctimas de la Guerra Civil y el franquismo que todos los partidos firmaron en la Comisión Constitucional el 20 de Noviembre de 2002. 

Cerrar heridas

Durante su exposición, Centella aseguró que en cualquier país "bastaría con la simple lectura de los artículos" para que el Parlamento aprobara la Proposición de Ley que presenta la Izquierda Plural y se preguntó cómo podría haber diputados que por una parte apoyaban los días de conmemoración de las víctimas del Holocausto nazi y no apoyaran recordar a las víctimas de la dictadura. "Lo único que pretendemos es que no se olvide, que se llegue donde no llegaba la Ley de Memoria Histórica, lo hacemos sin ánimo de venganza", aseguró.

Centella recordó que precisamente la suya es la fuerza política que "apoyó la reconciliación nacional cuando aún tenía a gente en la cárcel" y por eso, a sabiendas de lo que le recriminarían más tarde el PP y UPyD, advirtió de que "quien dice que lo mejor es no hablar del pasado, lo único que pretende es dejar las heridas abiertas".

El diputado de Izquierda Unida y protavoz de la Izquierda Plural explicó que lo que pretenden es hacer un reconocimiento a las personas que "no fueron perseguidas y asesinadas por ser bandoleros o malhechores, sino por sus ideas". Los artículos de la Proposición, que fue presentada en julio del año pasado, pide, además de la conmemoración del 18 de julio, "que se reconozca que la Guerra Civil no acabó en el 39 porque Franco la mantuvo hasta que murió con la persecución y los asesinatos".

"Un país que no tiene memoria histórica pierde la dignidad", dijo antes de terminar pidiendo "que nadie se ponga del lado de los vencedores porque todos fuimos vencidos".

Con las víctimas o con los verdugos

Desde el Grupo Mixto, el diputado de Amaiur, Jon Iñarritu, recordó al Gobierno y a UPyD que acusaran a su formación de no apoyar a las víctimas de ETA y lo comparó con el debate que se estaba viviendo en la Cámara Baja. "Nosotros apoyamos a todas las víctimas, ya sean del franquismo, de ETA o del terrorismo de Estado [...] Permítanme que hoy les pregunte yo a ustedes si están con las víctimas o con los verdugos [...] Observamos cómo el Gobierno no sólo no protege la Memoria Histórica sino que se dedica a edulcorar la dictadura", dijo. 

Jon Iñarritu, de Amaiur: "Permítanme que hoy les pregunte yo si están con las víctimas o con los verdugos"
Joan Tardá, de Esquerra Republicana, también se mostró favoravle a la tramitación del texto y exigió la "dimisión de la Delegada del Gobierno en Catalunya por haber participado en un homenaje a la Divisón Azul" y tras recordar cómo desde Telemadrid se ha tachado de nacionalsocialistas y comparado con los nazis a los partidos nacionalistas catalanes, avisó de que "el que relativiza y banaliza el franquismo pone en jaque a la democracia".  También recordó este hecho el PNV, que exigió que prevalezca "la validez del principio democrático sobre el antidemocrático, la razón sobre la fuerza", mientras que María Olaia Fernández, del BNG, se mostró a favor porque "esta condena es importante aunque sea a estas alturas" y porque "En Galicia no se vivió la Guerra Civil, la represión comenzó el 19 de julio, justo un día después del golpe de Estado".