Com cada any, des de fa ja 13 primaveres, farem el nostre, ja tradicional, SOPAR REPUBLICÀ. El farem el proper dissabte 16 d'abril a les 21h al Centre Cívic President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189 - barri de Sant Pere Nord).
Comptarem amb l'actuació del cantaor Juan Pinilla.
Enguany el sopar valdrà 15€ i inclourà: pica-pica individual (una safata amb assortiment de menjar), segon plat, postre i begudes.
Existeix l'opció de: menú infantil i menú vegetarià (prèvia sol·licitud).
Es poden fer reserves abans del dimarts 12 d'Abril:
-Per telèfon al: 686.40.65.62
-Per correu electrònic: terrassarepublicana@gmail.
Comptarem amb l'actuació del cantaor Juan Pinilla.
Enguany el sopar valdrà 15€ i inclourà: pica-pica individual (una safata amb assortiment de menjar), segon plat, postre i begudes.
Existeix l'opció de: menú infantil i menú vegetarià (prèvia sol·licitud).
Es poden fer reserves abans del dimarts 12 d'Abril:
-Per telèfon al: 686.40.65.62
-Per correu electrònic: terrassarepublicana@gmail.
Encara que s’ha deixat de qüestionar la legitimitat de la monarquia en els 2 darrers anys, va
ser a partir dels intents fallits de jutjar els crims del franquisme, i de les fortes mobilitzacions
de les Marxes de la Dignitat, plenes de banderes republicanes, que el règim del 1978 va
accelerar els moviments per tal de que el monarca que Franco va nomenar com a cap d’Estat abdiqués en el seu fill Felip VI. El nou rei, amb les recents transcripcions on quedava palès que
ell i la seva esposa donaven ànims a un empresari imputat pel cas de les targetes black de
Bankia, ja deixa entreveure que les pràctiques corruptes del seu pare li han deixat petjada.
Amb aquesta maniobra de relleu a la Corona no s’aspirava més que a desactivar les fortes
manifestacions que qüestionaven un dels pilars fonamentals que sostenen aquesta democràcia
de baixa intensitat, desacreditada pel continus escàndols de Juan Carlos I.
En un context com el que hi ha arreu de l’Estat a partir de la greu crisi econòmica i del gran
desprestigi de la política degut als massius casos de corrupció, el bipartidisme ha començat a
patir lleus esquerdes. Els que garanteixen l’inmovilisme institucional i vetllen pels interessos de
les oligarquies hereves del franquisme han vist aparèixer nous actors polítics i socials que en
un principi aspiraven a trencar amb l’etapa anterior i construir un nou país.
Per què aquests desitjos de canvi i de justícia no quedin en el no res, des de la nostra
associació volem recordar que una veritable democràcia s’ha de començar a construir
recuperant la memòria dels qui abans que nosaltres van defensar els valors de justícia social,
igualtat i de llibertat. La memòria d’aquells i aquelles que es van deixar la vida i la seva llibertat
per la defensa de la República i contra la dictadura. Es vergonyós que en un país que
s’autoproclama democràtic hagi de venir una jutgessa argentina a atendre les víctimes del
feixisme perquè la justícia d’aquí només vetlla per la impunitat dels criminals i assassins.
Exemples com el de Martín Villa o “Billy el niño” són un insult i una humiliació als veritables
demòcrates.
Per construir un nou projecte col·lectiu s’ha de fer sobre la base de no oblidar el passat i
treballar els principis de “veritat, justícia i reparació”. Però aquest projecte també a de tenir
com a eixos fonamentals la llibertat, la igualtat, la justícia social, la solidaritat... tots ells valors
que només sota un projecte republicà i d’esquerres serà possible portar a terme.
Un conflicte que s’ha agreujat en els darrers anys ha estat la relació entre Catalunya i Espanya.
La ceguera dels governs espanyols de torn i la visió ultracentralista i uniformadora de l’estat
respecte a Catalunya, unit als intents de la burgesia catalana per a poder continuar controlant
el govern de la Generalitat en base a un discurs independentista, ha propiciat un allunyament
de certes part de la població catalana respecte l’Estat.
Només amb un nou model d’estat de caràcter Federal que reconegui les particularitats
culturals i nacionals de territoris com Catalunya, Euskadi o Galícia podrem avançar cap a una
nova etapa de convivència en harmonia i fraternitat dins d’un marc comú, la Tercera
República.
És el deure de tots els treballadors i treballadores donar a aquesta República un marcat
caràcter popular i progressista perquè la riquesa que generem entre tots sigui redistribuïda de
la forma més justa possible.
Només amb conscienciació, mobilització, i organització, farem possible entre tots aquesta
difícil però possible tasca.
És hora de cridar ben fort.
Fora els Borbons!!!
Visca la República!!!
