El doctor Eduardo Vela, el nom que més es repetia entre les mares que
avui estan convençudes que els seus fills van ser robats, ha estat citat
a declarar com a imputat, segons ha sabut EL PAÍS. La cita és el proper
18 de juny al jutjat número 46 de Madrid.
Vela, exdirector de la clínica Sant Ramon de Madrid, i estret col·laborador de sor Maria Gómez Valbuena, haurà de respondre a preguntes sobre el cas d'Inés Madrigal. La seva mare adoptiva, Inés Pérez, ha declarat davant el jutge que el doctor la va entregar "com a regal" el 1969 després d'explicar durant mesos com fingir un embaràs: "Em deia que no fos a la perruqueria, que no em pintés, que davant de la gent fes com que tenia ganes de vomitar i que em posés coixins per simular la panxa".
"Avui és un dia molt important. Per a mi i per a tots els nens de Sant Ramon i totes aquestes mares que quan es despertaven de l'anestèsia, van sentir al doctor Vela dir: 'Duérmela altra vegada'. I això és possible gràcies a la meva mare adoptiva, que ha estat molt valent i ha explicat la veritat. seu testimoni ha estat crucial", afirma Inés Madrigal.
Perquè la investigació avancés, Inés Madrigal va denunciar a la seva mare adoptiva davant el jutge. "Jo sabia que ens jugàvem que la imputaren, però ho vaig parlar amb ella, li vaig explicar el que podia passar i em va dir que endavant, que ella feia el que hagués de fer". Inés va prendre aquesta decisió confiant que per l'edat de la seva mare adoptiva, 90 anys, la denúncia no tindria conseqüències negatives per a ella.
Inés Pérez treballava llavors de voluntària en un convent on "mares vídues o solteres" deixaven als seus nadons interns mentre no podien cuidar-los. Inés va acollir temporalment a dos d'ells a casa, mentre esperava que alguna d'aquelles mares en dificultats renunciés seu fill per poder adoptar, ja que ella i el seu marit no podien tenir-los. "Em van trucar un dia de Sant Ramon i em van dir que fos l'endemà perquè tenien una sorpresa per a mi. L'arribar allà, el doctor [Eduardo] Vela em va dir: 'Mira quin regal. Tinc una nena per tu".
Era un nadó prematur. "El doctor Vela em va dir que havia de posar bosses d'aigua calenta al carret i va insistir molt en que si es posava dolenta no fora a cap hospital, que li digués a ell directament", recorda Inés. "A mi no em va cridar l'atenció perquè vaig pensar que era perquè es tractava d'un embaràs fora del matrimoni".
"El doctor Vela va escriure molts papers, que després li va donar al meu marit. De la clínica sortim directes al registre. I després vam anar a una botiga a comprar el cotxet, la robeta... perquè jo no tenia res, és clar, havia estat una sorpresa. Així ho vaig explicar tot al jutge, que em va dir: 'Sí, si vostè té tots els papers en regla. Però a la seva filla no l'ha parit".
Vela, exdirector de la clínica Sant Ramon de Madrid, i estret col·laborador de sor Maria Gómez Valbuena, haurà de respondre a preguntes sobre el cas d'Inés Madrigal. La seva mare adoptiva, Inés Pérez, ha declarat davant el jutge que el doctor la va entregar "com a regal" el 1969 després d'explicar durant mesos com fingir un embaràs: "Em deia que no fos a la perruqueria, que no em pintés, que davant de la gent fes com que tenia ganes de vomitar i que em posés coixins per simular la panxa".
"Avui és un dia molt important. Per a mi i per a tots els nens de Sant Ramon i totes aquestes mares que quan es despertaven de l'anestèsia, van sentir al doctor Vela dir: 'Duérmela altra vegada'. I això és possible gràcies a la meva mare adoptiva, que ha estat molt valent i ha explicat la veritat. seu testimoni ha estat crucial", afirma Inés Madrigal.
Perquè la investigació avancés, Inés Madrigal va denunciar a la seva mare adoptiva davant el jutge. "Jo sabia que ens jugàvem que la imputaren, però ho vaig parlar amb ella, li vaig explicar el que podia passar i em va dir que endavant, que ella feia el que hagués de fer". Inés va prendre aquesta decisió confiant que per l'edat de la seva mare adoptiva, 90 anys, la denúncia no tindria conseqüències negatives per a ella.
Inés Pérez treballava llavors de voluntària en un convent on "mares vídues o solteres" deixaven als seus nadons interns mentre no podien cuidar-los. Inés va acollir temporalment a dos d'ells a casa, mentre esperava que alguna d'aquelles mares en dificultats renunciés seu fill per poder adoptar, ja que ella i el seu marit no podien tenir-los. "Em van trucar un dia de Sant Ramon i em van dir que fos l'endemà perquè tenien una sorpresa per a mi. L'arribar allà, el doctor [Eduardo] Vela em va dir: 'Mira quin regal. Tinc una nena per tu".
Era un nadó prematur. "El doctor Vela em va dir que havia de posar bosses d'aigua calenta al carret i va insistir molt en que si es posava dolenta no fora a cap hospital, que li digués a ell directament", recorda Inés. "A mi no em va cridar l'atenció perquè vaig pensar que era perquè es tractava d'un embaràs fora del matrimoni".
"El doctor Vela va escriure molts papers, que després li va donar al meu marit. De la clínica sortim directes al registre. I després vam anar a una botiga a comprar el cotxet, la robeta... perquè jo no tenia res, és clar, havia estat una sorpresa. Així ho vaig explicar tot al jutge, que em va dir: 'Sí, si vostè té tots els papers en regla. Però a la seva filla no l'ha parit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada