Edu Navarro
El passat divendres, l’ex-dictador d’Argentina, Jorge Videla, moria a la
presó complint una pena per l’assassinat i la desaparició de
milers de ciutadans argentins. Com el lector sap, al nostre país també vam sofrir els
assassinats i les desaparicions durant els quaranta anys de dictadura
franquista. Però a diferencia de l’Argentina o d’altres països on també van
sofrir el feixisme, sembla que a casa nostra tot segueixi igual.
Mentre Mª Dolores de Cospedal es dedica a insultar als ciutadans que
practiquen els escratxes, titllant-los de nazis, una companya del seu partit,
la delegada del Govern a Catalunya, María Llanos
de Luna, va lliurar l’11 de maig un diploma a un membre de l’”Hermandad
de Combatientes de la División Azul”, una entitat
formada pels veterans de la divisió feixista que va integrar l'exèrcit nazi
durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta
horrible escena, que es va viure a Sant Andreu de la Barca, ja ha
traspassat fronteres, al fer-se ressò fins i tot el diari berlinès “Die
Tageszeitung” en un article on, lògicament, posa el crit al cel pels
honors concedits als franquistes que van lluitar al costat dels nazis.
La participació entusiasta de la delegada del
Govern en aquest homenatge als còmplices de l'exèrcit d'Hitler constitueix un
nou atemptant contra la dignitat de les víctimes de la barbàrie nazi i contra
la memòria democràtica de totes aquelles persones que van lluitar per la
llibertat. Mentre tots els estats amb democràcies més o menys avançades
commemoren la fi del nazisme i el condemnen, actes com aquest ens
desprestigien, i ens han de fer reflexionar sobre quina és la naturalesa del
règim on vivim.
Quan Franco va dir: “Todo queda atado y bien atado”,
va quedar clar que el franquisme no moriria amb ell, sinó que ha continuat
durant aquests més de trenta-cinc anys de suposada democràcia. Al principi va
ser amb una màscara, però el pas dels anys ha fet que tornés a mostrar el seu
vertader rostre sense complexes. Aprenguem d’altres pobles, perquè “Franco no
ha mort”, però només dependrà de nosaltres que tot continuï així o que
l’enterrem definitivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada