Aquest any en fa deu que va néixer
l’Associació de Terrassa per la III República. Deu anys són un
període que incita a fer un petit balanç.
Durant aquests deu anys hem organitzat
un nombre considerable d’activitats que van des d’aquest sopar de
commemoració de la II República, que s’ha repetit invariablement
tots els anys, fins a activitats més esporàdiques, com la darrera,
que ha estat presentar una moció al Ple de l’Ajuntament de
Terrassa.
Demanàvem que demà, 14 d’abril, s’hissés la bandera
tricolor a la façana de l’ajuntament de la nostra ciutat, com
homenatge a tots els homes i dones que van lluitar contra el feixisme
i en defensa de les llibertats. Una moció que ha estat recolzada per
ICV-EUIA però rebutjada pel PSC i, òbviament, per la resta
d’oposició. Sembla que les conviccions republicanes dels membres
del PSC no ho són prou com per recolzar que la tricolor onegi, ni que
sigui per un dia, a la façana de l’ajuntament.
La organització del cicle de cinema,
de jornades de debat i conferències, les sortides a espais de
memòria, la publicació del còmic i la participació en diverses
plataformes que han anat sorgint durant aquests 10 anys, han estat
experiències que ens han anat refermant en el projecte inicial.
Un projecte basat en dos eixos: d’una
banda la necessitat de la recuperació de la memòria històrica i el
reconeixement de la lluita contra el feixisme i per l’altra, la
creació de consciència de la necessitat d’avançar cap a una Tercera República com única alternativa autènticament democràtica.
No podem dir que cap dels dos fronts
estigui en una situació massa optimista.
Després de l’aprovació de la llei
de memòria històrica pel parlament espanyol a l’octubre de 2007,
l’embranzida que havia agafat el moviment memorialistic, amb una
activitat més que notable i una important presència als mitjans de
comunicació, va patir una brusca frenada i una apagada informativa
que l’ha tornat a deixar gairebé a les catacumbes.
La situació actual, amb unes
institucions corcades per la corrupció, amb un cap d’estat
absolutament desprestigiat, i amb un cap de govern incapaç de donar
la cara i que només apareix a través d’una pantalla, ens mostra un
procés de descomposició política davant del que només veiem la
falta de coratge polític per plantejar la república com
alternativa.
Malgrat les diferències que donen els
anys que hi ha entre una etapa i l’altre, potser podríem aprendre
algunes coses si ens fixem una mica en el que va passar just el 12
d’abril de 1931, ahir va fer 82 anys.
Les llistes republicanes que van
guanyar les eleccions municipals a la majoria de les grans ciutats
significaven una voluntat de canvi de règim, una aposta clara contra
la monarquia i les institucions que li donaven suport i una
possibilitat d’obrir la participació ciutadana a les institucions
polítiques. I van guanyar!
Avui, la majoria
d’opcions polítiques van marejant la perdiu sense un posicionament
clar per un canvi de règim. Un canvi que ens lliuri d’una vegada
del jou heretat del franquisme que és la monarquia i que permeti
democratitzar de veritat les institucions, lliurant-nos dels
franquistes que encara hi pul·lulen. Un canvi que, liderat per
plantejaments d’esquerres, ens permeti avançar cap a una societat
més justa.
Les lluites sectorials en defensa de
la sanitat i l’ensenyament públics, contra les hipoteques, els desnonaments i els abusos bancaris, contra la precarització laboral, pel dret
d’autodeterminació... són importants, necessàries, però
només la confluència de totes elles amb l’objectiu clar de trencar
l’actual règim i instaurar la República ens permetrà poder
assolir victòries.
Bastir una alternativa republicana és
una tasca immensa. Però, com va escriure Miquel Martí i Pol, que ens
va deixar també ara fa deu anys, TOT ESTÀ PER FER, PERÒ TOT ÉS
POSSIBLE.
VISCA LA REPÚBLICA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada