L'Associació de Terrassa per la Tercera República intervindrá el proper dimecres 27 de març en el Ple de l'Ajuntament de Terrassa per a llegir la proposta que hem redactat amb motiu del 82 aniversari de la proclamació de la II República. Aquí teniu la intervenció que farem:
Regidors i regidores de l’ajuntament de la nostra ciutat, assistents en general a aquest ple municipal, bona nit.
Des de l’Associació de Terrassa per la Tercera República agraïm la possibilitat d’intervenir en aquest espai que hauria de ser molt més proper a la ciutadania del que ho és ara.
Estem en unes dates en que fa 82 anys eren el preludi de canvis molt importants tant en el model de l’Estat com en la mentalitat de milions de persones, que deixarien, després de molts segles, de ser súbdits per a passar a ser ciutadans en el concepte més ampli de la paraula.
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van suposar una victòria històrica dels partits republicans a la major part dels ajuntaments de les grans ciutats del conjunt de l’Estat. Això va provocar la sortida del monarca Alfons XIII cap a l’exili i la proclamació de la IIª República el 14 d’abril. Donava inici un període ple d’esperances i d’il·lusions per materialitzar, però també amb moltes incerteses i pors.
Quan es parla de democràcia en aquest país, la majoria de les vegades es fa prenent com a referència el període dels últims 35 anys, sense tenir present en la majoria dels casos, el context en que aquest nou marc legal es va construir. La sortida del franquisme després de la mort del dictador es va produir de forma clarament tutelada per les él·lits franquistes més reformistes. Les opcions que es van oferir als ciutadans perquè triessin van ser dictadura o monarquia parlamentària. La opció de restablir la legalitat republicana brutalment destrossada després de tres anys de guerra, ni tan sols es va tenir en compte. Això està clar que no va ser accidental, sinó clarament intencionat i premeditat. La llei del silenci i de l’oblit era una condició indispensable que el feixisme reconvertit a demòcrata va exigir per tal de posar fi a la dictadura.
Qualsevol persona que es digui demòcrata i que conegui mínimament la nostra història recent, hauria de saber que el primer període que es podria definir com a plenament democràtic a l’estat espanyol va ser el que va del 1931 al 1939, el de la IIª República, i no l’actual.
Durant aquests anys, desenes de milers de homes i dones es van implicar en infinitat d’àmbits, des de la sanitat a la nova educació pública i laica, passant per la conquesta de drets civils fonamentals de les dones, o els intents de fomentar distribucions més justes de terreal camp etc. A més, Catalunya va veure satisfetes parts importants de les seves aspiracions nacionals amb la promulgació de l’Estatut de Núria del 1932, aconseguint un encaix acceptable del nostre territori dins de la resta de l’Estat. Per primera vegada la població tenia la percepció de que molts dels drets fonamentals que fins a llavors no havia gaudit , ara començava a veure que eren realitzables.
Però hi van haver uns sectors de la societat formats per la vella noblesa-terratinent, els industrials, els banquers, l’església i l’exèrcit, que no van acceptar la voluntat de la majoria i el nou model social que s’estava construint. Com que democràticament van ser derrotats al febrer del 1936 amb la victòria del Front Popular, van decidir fer un cop d’estat que va derivar en una ferotge guerra civil i una brutal dictadura.
Després de tantes dècades de oblit i de silenci per part de les actuals institucions de l’Estat respecte dels fets abans explicats, creiem que és hora que des de els propis municipis es comencin a posicionar els governs locals en aspectes tan essencials com aquests.
Des de l’Associació de Terrassa per la Tercera República agraïm la possibilitat d’intervenir en aquest espai que hauria de ser molt més proper a la ciutadania del que ho és ara.
Estem en unes dates en que fa 82 anys eren el preludi de canvis molt importants tant en el model de l’Estat com en la mentalitat de milions de persones, que deixarien, després de molts segles, de ser súbdits per a passar a ser ciutadans en el concepte més ampli de la paraula.
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van suposar una victòria històrica dels partits republicans a la major part dels ajuntaments de les grans ciutats del conjunt de l’Estat. Això va provocar la sortida del monarca Alfons XIII cap a l’exili i la proclamació de la IIª República el 14 d’abril. Donava inici un període ple d’esperances i d’il·lusions per materialitzar, però també amb moltes incerteses i pors.
Quan es parla de democràcia en aquest país, la majoria de les vegades es fa prenent com a referència el període dels últims 35 anys, sense tenir present en la majoria dels casos, el context en que aquest nou marc legal es va construir. La sortida del franquisme després de la mort del dictador es va produir de forma clarament tutelada per les él·lits franquistes més reformistes. Les opcions que es van oferir als ciutadans perquè triessin van ser dictadura o monarquia parlamentària. La opció de restablir la legalitat republicana brutalment destrossada després de tres anys de guerra, ni tan sols es va tenir en compte. Això està clar que no va ser accidental, sinó clarament intencionat i premeditat. La llei del silenci i de l’oblit era una condició indispensable que el feixisme reconvertit a demòcrata va exigir per tal de posar fi a la dictadura.
Qualsevol persona que es digui demòcrata i que conegui mínimament la nostra història recent, hauria de saber que el primer període que es podria definir com a plenament democràtic a l’estat espanyol va ser el que va del 1931 al 1939, el de la IIª República, i no l’actual.
Durant aquests anys, desenes de milers de homes i dones es van implicar en infinitat d’àmbits, des de la sanitat a la nova educació pública i laica, passant per la conquesta de drets civils fonamentals de les dones, o els intents de fomentar distribucions més justes de terreal camp etc. A més, Catalunya va veure satisfetes parts importants de les seves aspiracions nacionals amb la promulgació de l’Estatut de Núria del 1932, aconseguint un encaix acceptable del nostre territori dins de la resta de l’Estat. Per primera vegada la població tenia la percepció de que molts dels drets fonamentals que fins a llavors no havia gaudit , ara començava a veure que eren realitzables.
Però hi van haver uns sectors de la societat formats per la vella noblesa-terratinent, els industrials, els banquers, l’església i l’exèrcit, que no van acceptar la voluntat de la majoria i el nou model social que s’estava construint. Com que democràticament van ser derrotats al febrer del 1936 amb la victòria del Front Popular, van decidir fer un cop d’estat que va derivar en una ferotge guerra civil i una brutal dictadura.
Després de tantes dècades de oblit i de silenci per part de les actuals institucions de l’Estat respecte dels fets abans explicats, creiem que és hora que des de els propis municipis es comencin a posicionar els governs locals en aspectes tan essencials com aquests.
És el moment de reconèixer la legitimitat i legalitat de la Segona República, i sobretot de homenatjar una generació valenta, compromesa i demòcrata de lluitadors que van patir la brutal repressió dels qui no van acceptar la voluntat popular. L'exili, la presó, la tortura i fins i tot la mort, va ser els preu que centenars de milers de republicans i republicanes van haver de pagar per defensar la democràcia.
Per això proposem a l’Ajuntament de Terrassa:
1. Que cada 14 d’abril siguin homenatjats aquests lluitadors/es per la llibertat, la democràcia i contra el feixisme, amb l’issada de la bandera tricolor de la IIº República, a l’ajuntament de la ciutat. A més, seria un exercici de memòria col·lectiva posar en el calendari aquest dia, com una jornada de record del que va ser el primer gran assaig democràtic de l’estat espanyol.
2. Retirada total i completa de la ciutat de tots els símbols que enalteixen el feixisme i la dictadura que encara hi queden.
NOMÉS SENSE OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT SEREM CAPAÇOS D’AVANÇAR CAP A UN FUTUR MÉS JUST.
VISCA LA REPÚBLICA!!!
Associació de Terrassa per la IIIª República
Per això proposem a l’Ajuntament de Terrassa:
1. Que cada 14 d’abril siguin homenatjats aquests lluitadors/es per la llibertat, la democràcia i contra el feixisme, amb l’issada de la bandera tricolor de la IIº República, a l’ajuntament de la ciutat. A més, seria un exercici de memòria col·lectiva posar en el calendari aquest dia, com una jornada de record del que va ser el primer gran assaig democràtic de l’estat espanyol.
2. Retirada total i completa de la ciutat de tots els símbols que enalteixen el feixisme i la dictadura que encara hi queden.
NOMÉS SENSE OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT SEREM CAPAÇOS D’AVANÇAR CAP A UN FUTUR MÉS JUST.
VISCA LA REPÚBLICA!!!
Associació de Terrassa per la IIIª República
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada