DRET A DECIDIR........, QUÈ?

Dret a l’autodeterminació. Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

No podem oblidar que el primer govern que va començar a aplicar retallades socials de forma sistemàtica va ser el de CiU a Catalunya. Desprès, aprofitant les del govern de l’estat, han anat desviant el descontent popular per les seves mesures com si totes les retallades fossin culpa “de Madrid”.

A partir d’aquí, CIU s’ha tornat a instal·lar en el victimisme clàssic al que ens té històricament acostumats i, espolsant-se totes les culpes de la situació, planteja com a alternativa a la greu situació econòmica, política i social, la independència, o la “creació d’estructures d’estat”, com ara sembla que prefereixen descriure-ho.

En cap moment es qüestiona les mesures ja preses: la sortida de la crisi ha de beneficiar als de sempre, els sectors financers i industrials que en son els causants. El progressiu desmantellament de la sanitat i l’ensenyament públics a favor dels privats segueix el seu procés, com si fos una evolució natural. També la privatització d’empreses públiques i del patrimoni de la Generalitat fa el seu curs. 

Amb llàgrimes de cocodril lamenten la repercussió de les seves mesures en els sectors mes desafavorits de la població, mentre carreguen les culpes a “Madrid”, obviant el seu suport a les mesures imposades des del govern central.

Però quan tota la campanya mediàtico-política a l’entorn de la independència de Catalunya acaba amb el poc concret “dret a decidir” ens hem de fer LA PREGUNTA.

Dret a decidir ......, què? 

Des de l’esquerra i des del republicanisme sempre hem estat a favor del dret a l’autodeterminació, però entenent-lo amb tot el seu contingut: “el poble que decideix lliurement el seu futur”.

 

Aquest eufemisme del “dret a decidir” forma part de la estratègia de sempre de no definir-se, quedar en la ambigüitat de las paraules poc clares, i així modular el discurs en funció de les conveniències de cada moment de forma que aparenti una suposada coherència.

Però de la mateixa manera que quan parlen de “defensar Catalunya” parlen de la “seva” Catalunya, la dels poderosos, quan parlen del “dret a decidir” es refereixen a que decidim el que els hi convé a ells.

Per que no podem parlar de Catalunya com un ens amb un únic interès. Els interessos dels que dicten les polítiques que ens han dut a la actual situació de crisi, i que ara en pretenen sortir a costa de destruir el migrat esta de benestar que tenim, no son els mateixos dels que en patim les conseqüències. 

Tenim moltes mes coincidències amb les reivindicacions dels companys del SOC a Andalusia, dels manifestants de Madrid del 25S, dels de Navantia a El Ferrol i tants i tants d’altres arreu de l’estat, que no pas amb la burgesia financera catalana que dona suport a les polítiques del govern de CIU – amb el suport del PP, no ho oblidem-

No oblidem tampoc que, tan Macià com Companys, quan van proclamar la República Catalana ho van fer emmarca-la dins la República espanyola. 

 

I es que avui, com aleshores, la lluita no està entre Catalunya i Madrid, sinó entre el capitalisme, autòcton i forà, i les classes populars, que son les úniques víctimes de la crisi. 

Seguim creient que la reivindicació ha de ser pel dret a l’autodeterminació. De què ens serveix un “estat propi” en mans de la dreta catalana i aplicant les mateixes polítiques?

Hem de reivindicar una república federal que, sota la consigna de llibertat, igualtat i fraternitat, foragiti la monarquia imposada pel dictador, elimini la corrupció de tots els estaments institucionals i avanci cap una societat mes justa i igualitària. 

Associació de Terrassa per la Tercera República