Nou video de l'acte a Terrassa contra la impunitat franquista

Nou video de l'acte a Terrassa contra la impunitat franquista

Video de l'acte a Terrassa de suport a la querella argentina

Font: LaRepública.es

La lucha contra la impunidad del franquismo sigue adelante, y es deber de todos y todas hacer cuanto sea posible para dar a conocer el proceso abierto en Argentina contra los crímenes de lesa humanidad cometidos bajo la dictadura franquista.

El pasado 19 de noviembre la Associació de Terrassa per la Tercera República organizó en su ciudad una conferencia donde se presentó a la ciudadanía la querella argentina contra los crímenes del franquismo.

Se contó con la colaboración de Carlos Slepoy, abogado y miembro del equipo de juristas que llevan adelante la querella, y de Felipe Moreno, miembro de CeAQUA (Colectivo Estatal de Apoyo a la Querella Argentina)

Slepoy manifestó que. “cada vez se está más cerca de acabar con la impunidad de los crímenes del franquismo” y que “España deberá posicionarse sobre el franquismo”. Además, recordó que recientemente la justícia del país suramericano ha emitido varias órdenes de extradición contra personas vinculadas a la dictadura que han sido imputadas por cometer crímenes de lesa humanidad.

También se informó en la conferencia, que el pasado mes de octubre, el ayuntamiento de Terrassa aprobó en el pleno municipal, con la única excepción del PP, dar apoyo a la querella argentina. Así se sumó al centenar de consistorios que a lo largo de todo el estado español ya han aprobado su respaldo al proceso judicial abierto en argentina.

Certificat de l'Ajuntament de Terrassa donant suport a la querella argentina contra els crims del franquisme

La presentació de la querella argentina a Terrassa a la premsa

Ahir vam presentar a Terrassa en un acte la querella argentina contra els crims del franquisme. En els següents enllaços podeu llegir algunes cròniques de la premsa d'aquest acte:

La Torre del Palau

Terrassa Digital

Malarrassa

InfoTalQual

Acte a Terrassa de presentació de la querella argentina contra els crims del franquisme

Contra els crims del franquisme!

L'Associació de Terrassa per la Tercera República presentem aquesta proposta de moció per a que l'Ajuntament de la nostra ciutat doni suport a la querella argentina contra els crims del franquisme. Així mateix, demanem a les entitats de la ciutat que s'adhereixin a aquesta reclamació contactant amb nosaltres.

Aquí teniu la nostra proposta de moció:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El juliol de 1936 la sublevació militar encapçalada pel general Franco va enderrocar el Govern legal i legítim de la República i va instaurar un règim totalitari feixista basat en la persecució i l’aniquilació física dels defensors de la llibertat, de la democràcia, de la justícia social i dels drets de les persones.

Aquest règim dictatorial va ser mantingut per l'exèrcit, l'oligarquia i l'Església catòlica durant els següents quaranta anys mitjançant la més feroç repressió de qualsevol oposició a la seva dictadura, utilitzant mitjans qualificables de genocidi contra el seu propi poble.

Després de la mort d’en Franco, davant l'embranzida de la lluita popular i la pressió internacional, es va produir un canvi de règim però, emparant-se amb la Llei d’Amnistia del 1977, es va garantir la impunitat de tots els crims del franquisme.

Trenta-cinc anys després, una jutgessa argentina, a iniciativa de diferents associacions de víctimes, porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, delictes que ni prescriuen ni poden ser amnistiats per cap tipus de “llei de punt final”.

Fins i tot sent tramitada des d'instàncies internacionals, aquesta querella comença a esquerdar el mur d'impunitat del franquisme, contra el qual tantes persones i organitzacions socials venim combatent. Resulta, per tant, un fet d'importància transcendental en la lluita per la Justícia, la Veritat i la Reparació dels danys causats a les centenars de milers de víctimes del franquisme.

No podem oblidar que, en acabar la guerra civil, la nostra ciutat també va patir les conseqüències de la lluita contra el franquisme i per les llibertats: 29 ciutadans i ciutadanes van morir en els camps d’extermini nazi, 43 van ser afusellats pels feixistes, 606 van ser detinguts a les presons de Barcelona i mes de 300 al dipòsit carcerari de Terrassa, segons el treball de recerca realitzat pels autors del llibre “Combat per la llibertat”

Per tot l'exposat, l’Associació de Terrassa per la III República, amb el suport de ............................. presenta per a la seva aprovació la següent proposta de
MOCIÓ

1. L'Ajuntament de Terrassa condemna la revolta militar feixista dirigida pel General Francisco Franco Bahamonde el juliol de 1936, contra el règim republicà legítimament constituït l'any 1931. Igualment condemnem el règim dictatorial posterior que durant quaranta anys va reprimir a sang i foc tot vestigi de dissidència i lluita per la llibertat, la justícia social i els drets de les persones.

2. En aquesta línia de compromís, l'Ajuntament de Terrassa manifesta el seu suport i adhesió a la Querella 4591-10, del Jutjat Número 1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta endavant la magistrada María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme. Així mateix, animem a la ciutadania a recolzar la Querella contra els crims del franquisme.

Així declara el Plenari de l'Ajuntament de Terrassa, a 28 de novembre de 2013

12 d'octubre, res a celebrar! Prou impunitat al feixisme!

Font: Unitat contra el feixisme i el racisme

Per què no hi ha “res a celebrar” el 12-O?

Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.

El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’Estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.

L’any passat, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, es va celebrar a Plaça Catalunya una concentració molt més nombrosa, contra la independència catalana. És evident que aquest acte, celebrat en aquesta data, va donar ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi havia “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi del Clot, “Tramuntana”. També hi van assistir molts grupuscles obertament nazis. Una altra vegada, res a celebrar.

Tot indica que aquest any serà encara pitjor. L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. Els grups que van protagonitzar aquell atac han celebrat, al llarg dels últims dos anys, tres manifestacions obertament nazis pels carrers de Madrid, i han dut a terme moltes agressions. Tot això amb una impunitat gairebé absoluta. Aquesta impunitat ha fet que se sentin prou forts com per atacar un acte institucional del govern català. Les reaccions davant l’agressió han confirmat el greu problema de banalització del feixisme que pateix l’Estat espanyol.

El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. El cas més recent va passar la matinada del 18 de setembre, quan van matar Pavlos Fyssas, cantant i activista antifeixista. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya i el centre nazi del Clot tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.

Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que han anunciat la seva intenció d’anar després a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes a la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.

Per resumir:

• Demanem a les respectives autoritats que prohibeixen qualsevol mobilització de grups nazis i/o feixistes el 12-O. No volem nazis ni aquest dia ni cap altre, ni aquí ni enlloc.
• Condemnem la col·laboració amb els feixistes dels partits implicats a l’acte de Plaça Catalunya.
• Donem el nostre suport a l’acte unitari, contra el feixisme i el racisme, que es realitzarà a Plaça Sant Jaume, el dissabte 12 d’octubre, a les 19h.

Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 5 d’octubre de 2013

Acte unitari

Dissabte 12 d’octubre, 19h. Plaça Sant Jaume, Barcelona.

12 d’octubre, res a celebrar

No a la impunitat del feixisme!

Contra el genocidi i el racisme
Per la sobirania dels pobles
Per la convivència en la diversitat 

No volem feixistes als nostres barris

Font: Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

La Favb alerta a l’opinió pública davant la pretensió de diferents moviments d’extrema dreta d’arreu de l’Estat, àmpliament difosa aquests últims dies, de fer acte de presència als carrers de Barcelona el proper 12 d’octubre. Una exhibició de grups feixistes a la nostra ciutat és intolerable. 

No parlem d’agrupaments ciutadans que expressin un determinat corrent d’opinió, sinó d’organitzacions violentes que difonen l’odi racial, l’homofòbia, i amenacen directament la vida democràtica. El passat 11 de setembre se’ls va poder veure actuar contra la delegació de la Generalitat a Madrid. La setmana passada, alguns dels seus líders propugnaven “la lluita armada” contra les aspiracions del poble de Catalunya. Allò que en altres moments podia aparèixer com una manifestació nostàlgica i residual, assoleix avui una nova dimensió. 

Des de la Favb volem expressar el nostre suport a les entitats veïnals i socials que han decidit ocupar la plaça de Sants des del matí de dissabte, desplegant tot un seguit d’activitats ciutadanes destinades a impedir que els grups feixistes s’hi concentrin. Cridem el veïnatge de Barcelona a fer costat a les organitzacions populars de Sants de manera pacífica, però dissuasòria de qualsevol provocació pel caràcter massiu i determinat de la mobilització.

Des de la Favb ens adrecem a la Conselleria d’Interior i a l’Ajuntament per exigir que es prohibeixin les concentracions i actes feixistes, enguany obertament convocats amb la voluntat d’intimidar o agredir la ciutadania de Barcelona. No seria admissible cap actitud de tolerància vers les actuacions de l’extrema dreta, ni tardanes intervencions policials. Les autoritats no poden mirar cap a una altra banda, ni especular amb els efectes de la violència.

En qualsevol cas, les entitats veïnals, les forces socials i democràtiques, afirmarem un cop més, des del carrer, la nostra voluntat de conviure en llibertat. Ho farem a Sants al llarg del matí. I ho confirmarem aplegant-nos a les 7 del vespre, a la plaça de Sant Jaume, en un acte unitari contra el racisme i el feixisme. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. Ara com ara, la ciutadania va molt per davant de les administracions.

Barcelona, 8 d'octubre de 2013

Julia Hidalgo: "Billy El Niño disfrutaba pegando y torturando psicológica y físicamente"

Font: Mundo Obrero

Julia Hidalgo, miembro del Comité Federal del PCE, tuvo la desgracia, como tantos luchadores, de conocer a Billy el niño en los calabozos de la Dirección General de Seguridad. Relata para MO su experiencia.

Mundo Obrero: ¿Cómo valoras la querella argentina contra el franquismo?

Julia Hidalgo: Es un gran paso para que la ley de punto final del año setenta y siete no siga siendo ley de punto final y se vaya haciendo justicia en este país. Yo creo que el día dieciocho fue un día muy bueno para los y las demócratas de este país y un día de vergüenza para la justicia española y el gobierno español. Que tenga que ser una mujer argentina, de lo cual me alegro, la que dicte auto de detención internacional contra cuatro torturadores, uno de los cuales ya está muerto, y que en este país no hayamos hecho nada, es una vergüenza para la justicia española. Pero yo me siento muy feliz de que a un torturador como Billy el niño le señalemos, y yo le voy a señalar hasta que tenga fuerzas.

MO:¿A dónde crees que llegará esto? ¿Crees que sentará un precedente en España?

JH: El precedente está marcado en España con la detención de Pinochet y del pederasta que pusieron en libertad en Marruecos y que después detuvieron; depende del gobierno del Partido Popular. Y ésa es la pena, que nos gobierna el Partido Popular, y que depende de ellos el que a estos torturadores, a estos asesinos, a estos maltratadores se le haga justicia o no. Yo sólo pido justicia.

MO: ¿Qué te dice el nombre de Billy el niño?

JH: Tuve la desgracia de conocerlo en los calabozos de la Dirección General de Seguridad, donde me puso una pistola en la barriga, o donde me puso una máquina de escribir en lo alto de la cabeza diciendo que me la dejaría caer; una máquina de escribir de las del año setenta, que eran unos mamotretos muy grandes. También me metió a un compañero del comité de huelga de la construcción levantado por los pelos. Era un hombre que disfrutaba torturando y se enorgullecía de que le llamaran Billy el niño -su nombre es Juan Antonio González Pacheco- porque él se identificaba con el americano, el pistolero; y él era un pistolero.

¿Esperanzas? Pues no lo sé, porque si a Billy el niño le detienen, es el que va a cantar. […] A lo mejor dice que a él le contrató Mayor Oreja para una empresa de seguridad, o a lo mejor dice: Yo torturé a Fulano o a Zutana por orden de…y señala con el dedo. Porque hay muchos torturadores que están vivos en este país; en este país no se ha hecho justicia. Yo sé que hicimos la transición que pudimos, quizá no pudimos hacer otra, pero podíamos haber hecho algo más. Y lo digo como miembro del Partido Comunista de España, que lo soy desde entonces. Podíamos haber dicho después: nos hemos equivocado. Era lo que pudimos hacer, lo hicimos, pero a los asesinos y a los torturadores no hay que dejarlos sueltos, y que la justicia caiga sobre ellos. Yo no pido nada, sólo que se haga justicia.

MO: ¿Crees que está roto el consenso constitucional?

JH: Hombre, por supuesto. Yo creo que ahora hay un consenso constitucional, hay un pacto de Estado. Pero ese pacto está conformado para que siga habiendo un bipartidismo, para que siga mandando la Troika, el FMI…Ese pacto también sirve para que a los torturadores no se les haga justicia; ese pacto lo está haciendo el Borbón, que no sé ni cómo puede, porque va de un hospital a otro, el Partido Socialista y el Partido Popular. Ése es el consenso constitucional que hay en este país. Yo como muchos comunistas, como el PCE, abogamos por un proceso constituyente, con todo lo que se mueve en este país en la izquierda; con el 15-M, con las mareas…con todo. Converjamos con todo, hagamos un proceso constituyente y así podamos llegar a la III República. Quitemos a los Borbones y a los torturadores de en medio.

MO: ¿Cómo recuerdas las detenciones? ¿Pasaste Mucho miedo?

JH: Pasé miedo en mis tres detenciones, en la cárcel, cruzando la frontera de España, de Francia y de Inglaterra, con un pasaporte magnífico –falso- que me hizo Domingo Malagón, un artista; un artista que renunció a ser pintor por salvarnos la vida a muchos.

Yo tenía una petición fiscal de ocho años de cárcel y yo pasé miedo siempre pero sé de hombres y mujeres muy valientes que no pasaron miedo, y a mí me da pudor hablar de esto cuando sé que ha habido otros y otras a los que les han pegado y torturado mucho más que a nosotros. Billy el niño era el hortera mayor del reino y si bien es verdad que torturaba –a Paco Lobatón le hizo una raja con la mirilla de la pistola desde el vientre hasta el pecho- yo creo que era tan clasista también que a los estudiantes procuraba torturarnos de “aquella manera”, pero a los albañiles, a los obreros de la construcción…con esos no tenía miedo, ni pudor ninguno. Pero a los que veníamos de la burguesía y éramos estudiantes y teníamos una fuerza detrás muy solidaria, que era la Universidad Complutense, que se ponía en pie cada vez que detenían a uno de los nuestros…quizás eso…[hacía que no los torturasen demasiado] pero era un torturador.

Está feo decirlo pero lo voy a decir. Su madre sería una santa, pero él era un hijo de puta, que disfrutaba pegando y torturando psicológica y físicamente.