Un fotógrafo en el infierno

Francisco Boix, es el único español que declaró contra importantes miembros del gobierno nazi en el Proceso de Nuremberg. El documental nos narra la vida de este fotógrafo, que al exiliarse tras la Guerra Civil Española, acabó en el campo de concentración de Mauthausen.

Destinado en el laboratorio fotográfico del campo, consiguió sacar los negativos de unas 2.000 fotos que posteriormente servirían de prueba acusatoria en el famoso Juicio.

Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno está dirigido por Llorenç Soler, un acreditado director de más de 30 documentales. Sus films han sido premiados en diversos festivales internacionales.

Soler, Llorenç

Director: Soler, Llorenç

Julio Anguita presentó su libro sobre la III República llamando a la acción y la unidad

Fuente: Mundo Obrero

La periodista Carmen Reina define el libro "Conversaciones sobre la III República" como un manual de instrucciones de cómo poner en marcha la III República.

Julio Anguita pasará a la historia como el hombre del “programa, programa y programa”, pero también como la cabeza lúcida que insiste en que la República es algo más que poder elegir al Jefe de Estado; que hay que llenarla de contenido. Y así lo ha hecho en su último libro “Conversaciones sobre la III República”. La periodista Carmen Reina, que le dio el formato de conversación, lo define como “un manual de instrucciones de cómo poner en marcha la III República”, un libro de divulgación “para la acción”.

Siempre hay mucha expectación ante lo que hace y dice Anguita. Así, a las 10 de la mañana del domingo 14 de abril, en el Ateneo de Madrid no quedaba una butaca vacía. Julio vino a Madrid a presentar su libro, con estas palabras: “Aquí lo tenéis, discutidlo, despedazadlo, mejoradlo. Hacer con él lo que queráis, menos leerlo y seguir hablando de la II República”. Llamó a la unión de todas las fuerzas en torno a un proyecto republicano y urgió a empezar a trabajar ya “porque si no nos van a traer “la republiquita” En el acto le acompañaron el director del Ateneo, Carlos Paris, el editor de El Páramo Ricardo G. Mestre, que ha publicado el libro, la periodista Carmen Reina, y el diputado Alberto Garzón.

Alberto Garzón, quien prologó el libro, perfiló un análisis de cómo hemos pasado de debatir sobre la crisis para hablar de la ausencia de democracia. “Una economía se puede caer en un trimestre, pero la concepción que tenemos del mundo cambia más lentamente. Lo que sucede es que si una crisis económica se prolonga, se convierte en una crisis ideológica de cuestionamiento de la ideología dominante.” Y eso es lo que está pasando. Contó que a los jóvenes les dijeron que si estudiaban, se preparaban, iban a vivir mejor que sus padres, y ahora se encuentran con que todo es mentira y son la primera generación que va a vivir peor que sus padres. La gente ya se cuestiona todo: el sistema, las relaciones con el Estado, etc.

El diputado de Izquierda Unida explicó el proceso deconstituyente en que vivimos. “La Constitución se ha vaciado de poder en beneficio de las supranacionales. Hoy el Parlamento es un teatro de sombras. No se debate sobre si imprimimos o no dinero para acabar con las desigualdades, sino sobre si se puede fumar o no en los bares”. En este contexto “cada vez es más importante una III República como proyecto que condense la transformación total en las instituciones que conforman la democracia”.

Ese proyecto es el que ha publicado Julio Anguita que, como buen maestro, es diestro en las artes de provocar y motivar a su interlocutor: “La bandera republicana no me dice nada. Ni el himno de Riego si no tiene propuestas de contenido. Yo no quiero hablar de República en general, sino de ésta República con contenidos”.

Antes de hacerlo, preparó el escenario hablando de las dos “abducciones” que ha sufrido el pueblo español en los últimos años. La primera fue en la Transición, con la palabra “democracia” que se planteó como negación de la dictadura, una moda con un poder tautológico para resolverlo todo, se hablaba hasta de “precios democráticos”, pero nunca se la dotó de contenidos ni de propuestas concretas. La segunda abducción llegó con Europa, “cuando se planteó como un porvenir futuro al que había que sacrificarlo todo”. Nadie se atrevía a cuestionarlo porque era tachado de antieuropeista. Se impuso el grito animal sobre la intelectualidad y contó que en la campaña electoral para decidir sobre la Constitución Europea, los cantantes de Macarena salieron diciendo “No la hemos leído y por eso la vamos a votar”.

Anguita teme que el tercer engaño del pueblo español venga de la mano de la República, y que sea el Poder quien nos lo traiga, “que venga del juego de los poderes de maniobra paladina, como ya pasó con la I República, donde fueron los diputados monárquicos los que la votaron”. Una República que sea otro bienio negro, conservador y con riesgo sangriento.

Situados en el momento en que nos encontramos, con una monarquía que hace aguas por todas partes y entre los intentos de salvar la casa con Felipe IV y la osadía de que el poder nos traiga su República, Julio Anguita habló de las propuestas desarrolladas en su libro. La estructura responde a tres preguntas: ¿por qué la República? ¿Qué República? ¿Y cómo?

El qué República, los contenidos los ha estructurado Anguita en 7 ejes:
1. El Conjunto de poderes económicos, políticos y sociales que puede hacer que los principios se cumplan o no.
2. Declaración de los Derechos Humanos y de la Carta de la Tierra.
3. Democracia radical, con un nuevo sistema electoral.
4. La paz, ligada a los derechos civiles (educación, sanidad…) no a la seguridad y las fuerzas armadas, y debate sobre el futuro de los ejércitos
5. La austeridad como un eje que vertebre la III República. Una austeridad que no es la de los recortes, sino la de vivir con decoro, con lo necesario, sin derroches, y con una reforma fiscal que saque el dinero de donde está acumulado.
6. Laicidad, como racionalidad. Que el Estado se separe de la Iglesia.
7. Una Europa alternativa, pero no sólo Europa. También Iberoamérica.

Sí Se Puede! Stop Deshaucios!

 

 

Injurias contra la Corona

9 de maig: Vaga general d'Educació! Defensem l'escola pública!

Tota la comunitat educativa (pares/mares, treballadors/es i estudiants) han convocat a Catalunya i a tot l’estat per aquest dijous 9 de maig una Vaga General a tot el sector educatiu de tots els nivells (primària, secundària, cicles formatius, universitat...) en contra de la LOMCE i de les retallades.

La reforma educativa plantejada pel ministre Wert ens vol portar a un model predemocràtic, segregador i classista. Aquest intent de tornar a la vella escola franquista ve acompanyat per un reforçament de l’assignatura de religió i del control de l’Esglèsia sobre l’educació, així com la anulació del model d’immersió lingüistica que tants bons resultats han donat a Catalunya. Pretenen una degradació de l’escola pública en favor de les escoles privades i elitistes, una recentralització de les polítiques educatives i d’un atac brutal al català i a la pluralitat cultural del país.

Des de la Generalitat s’apliquen retallades ideològiques, mantenint el concert a escoles d'elit, agunes d’elles segregant als alumnes per sexe i des de l'estat espanyol s’ens escanya els recursos provocant la degradació de la qualitat del model d’educació pública, sempre en favor de la privada. A més cada cop resulta més difícil per a les classes populars poder accedir a estudis superiors donat l’elevat cost de les taxes.

Davant tot aixó, la Plataforma Cívica de Terrassa pels Drets Socials (formada pels sindicats de classe, els partits d’esquerres i els moviments socials i populars) defensem que l’educació pública és la única garantia de tenir una societat justa, igualitària, democràtica, culturalment ben formada i amb oportunitats. Per això exigim més i millors recursos per a l’educació pública en tots els seus nivells i rebutgem la LOMCE i les retallades antisocials. Exigim que es posi fi a les polítiques anomenades d’austeritat que estan ofegant a la ciutadania. I donem ple suport a la convocatòria de la vaga d’educació d’aquest 9 de maig i cridem a estudiants, professors i professores, pares i mares, AMPA’s, i a totes les persones que treballen a l’àmbit educatiu a que la secundin i la recolzin. Ens ho volen treure tot i no ho permetrem!

Manel Màrquez posa sobre la taula l'ideari del franquisme

Font: La Torre del Palau

L'Associació ACTES organitza un monogràfic sobre "El franquisme contra la República i la democràcia: la lluita per la llibertat a la Terrassa del segle XX". El curs anirà a càrrec del professor, historiador i vicepresident del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, Manel Màrquez Berrocal. Tindrà lloc els dies 8, 15 i 22 de maig de les 17.30 a les 19 hores, i divendres dia 24, de 9.30 a 11 hores a l'aula 126 del Campus UPC Terrassa.

El monogràfic es dividirà en quatre punts.
1- República i Guerra Civil: la destrucció d'una esperança
2- El primer franquisme: misèria, repressió i resistències
3- Dictatura: creixement, crisi i lluita pels drets socials i nacionals
4- Visita Arxiu Històric de Terrassa (el dia 24)

Cal inscripció prèvia presencialment a la seu d'ACTES o al correu actes.2011@gmail.com

 

Entrevista a Marina Albiol

  El passat 19 d'abril la diputada d'Esquerra Unida del País Valencìa Marina Albiol va participar en una conferència sobre la República organitzada per l'Associació de Terrassa per la Tercera República. Aquí teniu l'entrevista que li van fer des de terrassadigital

Avui hem parlat amb Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida al País Valencià i que va estar a Terrassa fa uns dies en un acte de la República. Amb ella hem parlat de República, de federalisme i de si la societat actualment vol o no canviar el model d’Estat.

Per què defensen el model republicà si ja ho hem intentat dos cops i ha fracassat? Quins elements creu que fan que ara sigui diferent a les anteriors?

Primer, hem de deixar clar que el model republicà no va fracassar de cap de les maneres, no es va autodestruir,  va ser assassinat i soterrat en foses comunes per tota la geografia espanyola. Defensem el model república pels principis d’emancipació que encarna i perquè és el model d’estat més racional. I encara que fora un fracàs dels republicans que no ho és, si un poble intenta dotze vegades viure en llibertat i en democràcia i fracasa, qui podria objectar-li que ho intentara una vegada més.

En aquests moments la institució monàrquica està més desprestigiada que mai, cal explicar que no és una qüestió individual del rei Juan Carlos, sinó que l’obscurantisme, les corrupteles, la falta de transparència formen part de la monarquia i pertant la solució no és l’abdicació del rei en favor del seu fill, sinó la fi de la monarquia.

Sovint es parla de l’encaix de les nacions com element que fa que l’Estat espanyol no hagi aconseguit mai ser com un Estat plenament estable. Pot la República adaptar-se millor a la realitat espanyola?

Les velles ferides, que es reobrin per la història, una i un altra vegada es tanquen en fals i tenen difícil cicatrització. El conflicte entre les nacions, la repressió dels drets democràtics de les nacions oprimides es una de les ferides pitjor tractades de la historia de l’estat espanyol. No em puc detindre en tot el procés històric, però hi ha prou en tornar a mirar cap al procés constituient de la transició per a donar-se compte que es va produir un tancament en fals, una ocasió perduda.

Nosaltres reivindiquem una república dins del marc d’un estat federal. I si defensem l’opció d’un estat federal, no es per raons sentimentals, sinó d’eficàcia en la defensa dels drets tan socials com democràtics. Es a dir tant la recerca de l’interès del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol, com de cada un dels pobles que la composen.

I la pedra angular de tota la posició marxista al voltant d’aquest conflicte es la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles.

Vostè proposa la República com a model d’Estat, però existeixen repúbliques centralitzades, repúbliques federals i fins i tot repúbliques confederades. Quin creu que pot ser més vàlid? Tornarem a reviure els debats del 32-34 amb la creació/suspensió d’autonomies?

Nosaltres apostem per un model federal. Els pobles necessiten de la unitat per a defensar els seus drets, la classe treballadora necessita de la unitat que es deriva les seues pròpies condicions d’existència front a un estat que rebasa les fronteres, per això la cooperació de tots els pobles que composen l’estat espanyol, redundaria en benefici d’ells mateixos.

Si ens dividim, si lluitem per separat, poden (de fet ho han fet) dividir-nos, enfrontar-nos.

Com va dir Karl Liebneckt “el nostre enemic no són els obrers dels altres països, l'enemic està dins de cada país és la nostra classe dominant”

Creu que la societat catalana, i en aquest cas vallesana, està  disposada a lluitar per la república, o creu que la població catalana ja no vol una república espanyola sinó catalana?

No vaig a fer judicis d’intencions perquè és impossible ficar-se en el cap d’altres i molt menys parlar en nom de tota una societat. Les societats són per definició plurals i és molt difícil aplicar explicacions generalitzadores sense caure en la simplificació. El que si puc dir és que la república federal que defensa la meua formació política solament és possible amb la lliure adhesió de les nacions membres, si la societat catalana lliurement i majoritàriament triara formar una república catalana independent estaria en tot el seu dret. Però també crec que per damunt de fronteres i banderes, la força està en la unió de la classe treballadora, no solament de l’estat espanyol, sinó que hem de caminar cap a una unió política de veres en l’àmbit europeu.

Per últim m’agradaria preguntar-li sobre el paper que té el Vallès en la construcció d’una nova república.

La república es fonamenta en els ciutadans i ciutadanes actius i compromesos que participen en la vida publica, o com deien els romans, en la res publica. Per a Esquerra Unida els municipis i comarques serien fonamentals per vertebrar democràticament de dalt a baix i dotant d’una base solida i estable, el més propera als ciutadans i ciutadanes a la nova república.

Entrevista a Manel Márquez

Entrevista a l'historiador local Manel Márquez a CanalTerrassa sobre la Monarquia:

República, federalisme solidari i laïcisme

50 anys sense Julián Grimau

Pàgina web dedicada al 50 aniversari de l'assassinat del dirigent comunista Julián Grimau per part de la dictadura franquista:

http://www.juliangrimau.org/